En el poble del costat i set poemes més

23 Juliol, 2023 17:51
Publicat per jjroca, Poemes

En el poble del costat


En el poble del costat,

fins el vi és més barat.

Com que el batlle és un senyor,

un cop o dos per setmana,

agafa el tren i proclama

que ha d’anar a comprar or.

En el poble del costat,

les senyores són galanes

i aprenen a cosir.

Altra cosa, no puc dir

puix parlaria debades

sense rebre cap bondat.

La resta, deixeu-ho anar,

no guanyen per no gastar.


Va tornar


Mon amor ha de tenir

les seixanta primaveres,

no es queixa de les primeres;

de les altres, no ho pot dir.

Va trobar un home ric,

la va dur a la ciutat,

va conèixer un veïnat,

era maldestre i poc amic.

Un mal dia va passar

que aquell home, tan amable,

va cercar un altre niu.

Amb un futur ben aspriu,

va tornar per a pertànyer

als qui vam ser ensarronats.


Van eixint rierols


Com el núvol que s’afina,

vol deixar a la boirina

i pujar al capdamunt.

Allí, l’espera, a punt,

una fresca matinera

amb una dolçor encisera.

El núvol, del tot corprès,

és al moment de plorar,

la muntanya no l’ha ofès,

però ell es deixa anar.

I van eixint rierols

qui baixen amb molta gresca,

de moment, no porten pressa

i van jugant amb la pols.


Un llogaret tranquil


Un llogaret tranquil

on ni el temps espera;

com porta, per bandera,

un somni eixerit.

Allí, canten ocells,

un esquirol els mira,

un núvol qui sospira

sense joies ni anells.

Un llogaret així

demana tou silenci

i la dolçor d’un vent.

Sent pobre i innocent,

li he demanat que pregui

puix no me’n vull eixir.


El ruc qui delera


Com la sínia canta

mentre plora el ruc;

en un temps eixut,

com ix l’aigua clara.

Veig les tomateres

demanant al sol

que apaivagui el foc

puix venen les cremes.

Una albergínia,

amb el rostre altiu,

voldria la festa.

El ruc qui delera

prega que l’estiu

duri menys d’un dia.


He vist una casa


Altrament, us dic

dolça enamorada

que he vist una casa

en el barri antic.

Allí, hem de posar

una cambra fresca

amb una finestra

i un bon aixovar.

La cuina la vull

d’aquestes de llenya

on cremi un bon foc.

Per demanar un poc:

una pedra fresca

vora del gran trull.


Les hores inquietes


Sota d’un fanal,

dues joves poncelles,

troben meravelles

dessota i de dalt.

Com volen haver

un vestit de fil:

blanc amb un xic gris

per ballar al carrer.

Les festes comencen

dissabte vinent

i cal ser a la plaça.

El desig com passa

mentre van creixent

les hores inquietes.


El pecat em pot


Com la menja em convida

a sentir-me malament,

la taula té un parament

amb cent plats de tota mida.

El metge em recomana:

una dieta ben lleugera,

un plat verd per bandera

sense conill ni baldana.

Però el pecat era fort

i enceto el primer plat

amb una rialla estrafeta.

Vindrà a fer-me la punyeta

un pernil entremaliat

qui va néixer a la cort.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: