Quatre mosques i un enciam

14 Juliol, 2023 17:56
Publicat per jjroca, Poemes

Quatre mosques i un enciam


Quatre mosques i un enciam

s’acosten a hores tristes,

no saben ni escolten misses

o el fugir de l’aviram.

Ser petit i rondaller

no porta cap solució;

amb sentiment perdedor,

viuen l’estiu al carrer.

Quatre mosques i un enciam

es perden en solituds

i en pensaments ben difosos.

Manllevant-se cor i ossos,

demanarien virtuts,

però no els arribaran.


Construirem una cova


Prou cansat i esporuguit,

m’acosto a les hores dolces;

en el regne dels tanoques,

qui demana ser mosquit?

Amb una pensa lleugera,

cada estiu fa més calor;

com li he dit al meu senyor

que caldrà viure al terra.

Construirem una cova

amb aixada, feina i pic

fins aplegar a la fresca.

Hem de posar una eixideta

a prop la soca d’un pi

per a haver una bona ombra.


Fugí l’amor primer


La formiga adelerada,

tot fugint del formiguer,

em comenta, de passada,

com fugí l’amor primer.

Era maco com el sol,

mig fredolic com la lluna;

va trobar la gran fortuna

a la casa d’un mussol.

Però el mussol va partir,

va anar a altres terres

per trobar nous ratolins.

No tornarà mentre dins

d’aquest regne hi hagi presses

per guanyar i per finir.


El sol està enfadat


Com el sol està enfadat

i no para d’allunyar-se,

li he demanat el quedar-se,

però se sent obligat.

Sent una estrella petita

prou sovint li ve el plorar,

el voldria consolar

mes la tristor li revifa.

Ha un déu massa guerrer

qui el porta al combat;

li mana que prengui part

en un combat ben sencer.

Nostre sol trenca l’espai

i la lluna diu: Tu rai!


Un cafè amb sacarina


Menjaria per dinar:

una truita amb vuit ous

i dos pollastres de cria

amb un pa passat pel foc.

Un cabàs de fruita nova

amb dues síndries i melons,

deu pastissos, dels més bons,

ben farcits de crema dolça.

Però acabada la feta,

un cafè amb sacarina

per no acabar d’atipar-me.

Després cercarem un catre

per a jaure si convida

deixar de pensar amb la feina.


Esperant un dia


El clar país i dolces les poncelles

on no hi ha res per a poder somiar,

han de viure, així, dessota les estrelles

amb un gran desig i un nuvi llunyà.

Es lleven d’hora per a endreçar casa,

fer, de nou, el llit, bastir l’esmorzar:

quatre cullerades de mel en el plat,

ben posades totes damunt la torrada.

Uns pares atesos, un jove germà

i la prometença d’anar, a algun ball,

al poble veí d’aquella contrada.

Posaran l’amor fervent a una tassa

per a oferir-lo, sempre, al capdavall;

esperant un dia on es podrà casar.


Cerca una parella


A la font del prat,

una jove abella

cerca una parella

per a anar a jugar.

Han passat les hores

del gran enrenou,

són quasi les nou

i han de tornar totes.

Com l’estiu trascola,

s’esblaimen les flors

i es tornen agres.

Els dies amables

dormen en el bosc

esperant l’escola.


Al carrer del mig


Al carrer del mig,

assegudes elles,

he vist quatre velles

esperant el dir.

Avui, parlaran

d’una nouvinguda

i comentaran

que potser és muda.

Al carrer del mig,

com riu el fanal

en ser el més valent.

A tots, va dient

com li sap de mal

no haver cap amic.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: