Suposo que sabeu i set poemes més

02 Maig, 2023 06:00
Publicat per jjroca, Poemes

Suposo que sabeu


Suposo que sabeu,

estimada lluerna,

que lluny està l’estrella

viatjant envers un cel.

Amb un posat seriós,

s’allunya de la Terra,

enceta la conversa

amb un caire rabiós.

Suposo que sabeu

que un dia va venir

per a trobar el seguici.

Més tard, el sacrifici

el dubte va patir

en veure tanta creu.


Mala cara


M’agrada el somriure,

el dubte esglaiat,

repòs d’un combat

de somiar i conviure.

Empreses llunyanes

i grans enrenous,

sopes amb dos ous

i quatre baldanes.

I res tant m’agrada

com anar a dormir

per continuar el somni.

Mon amic dimoni

diu que he de glatir

i fa mala cara.


Es van empipant


De senyors i menestrals,

n’he posat el sarró ple,

manta hores de cafè

perquè bufa vent de dalt.

Assegut davant de la taula,

amb un vi que va minvant,

es va la llengua allargant

pel corriol de la paraula.

Entre riures i plorades,

com va la tarda passant

enmig penes i dissorts.

Quatre vius i dos mig morts

veig com es van empipant

perquè la ràbia és debades.


Davallades del pagès


Ovelles sense pastor

i terres sense pagès,

veig un bosc del tot encès

i ciutats plenes de por.

Davallades del pagès

en un món qui perd la pensa

només ha una ràbia estesa

on ningú vol saber més.

Les cases prou enfeinades

i ben tristos els carrers

sense vailets ni joguines.

Algú sabrà d’altres vides

on viuen sense poder

fer-se rics amb sis mesades.

 

Fruitar sense glatir


La innocent gosadia

d’aprendre sense saber,

endrapar cinc cops al dia

i treballar més bé gens.

Haig el somni d’un heroi

qui ha esdevingut burgès,

cobrarà dos cops al mes

i viurà prou alegroi.

Si més prompte ha de finir

en el cel li guarden plaça

per gaudir i per guanyar.

Vull l’escola del demà

on no caldrà tenir traça

per fruitar sense glatir.


Marieta com m’ha dit


Marieta com m’ha dit

que, en aplegar primavera,

hi ha una mossa qui espera

un galant prou jove i ric.

Haurà deixat la trentena

en un reclau de ciutat,

va haver núvia passatgera,

va eixir prou escaldat.

Marieta com m’ha dit

que li hauran portat les flors

un reguitzell d’alegries.

En ser-ne de totes mides,

n’ha pres de tebis colors

per posar-les a prop del llit.


Poder eixir


Com la rosa del jardí

espera ser ben tallada,

hi ha una mossa enamorada

qui la somia pel matí.

A la plaça, haurà d’anar

per posar-se a la parada

al bell mig de ses amigues.

Com són totes tan divines

demanen tornar a la casa

per a gaudir de l’esclat.

Com la rosa del jardí

encara no vol morir,

ha demanat poder eixir

un matí sense plorar.


Plora el rei


A la platja, plora el rei

tot mirant la mar com gronxa;

hi ha una nau que lluny s’enfonsa

gairebé sense remei.

La batalla fou feixuga,

els soldats fan mala cara,

la poncella desfermada,

fins la mirada li muda.

A la platja, plora el rei

i no troba cap consol

puix els servents estan tristos.

No hi haurà festa ni anissos

ni cap bufó a la cort

que li parli de la llei.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: