Com he demanat al sol i set poemes més

08 Maig, 2023 12:23
Publicat per jjroca, Poemes

Com he demanat al sol


La mare com m’ha posat

la mona a la carmanyola;

en minuts, anem al prat

a jugar a saltar la corda.

L’escola queda prou lluny,

el treballar és distant,

una mossa està esguardant

que l’amor sigui al seu gust.

A la pasqua, ja ho sabeu,

recollim les margarides

que trobem en el corriol.

Com he demanat al sol

que avanci a les tentines

i romangui fins a les deu.


Els enemics i amigots


Les temences i les pors

són a prop de casa meva,

la comanda no ha espera

i lluitarem quasi tots.

Els enemics i amigots

com esperen a l’aguait,

he demanat fer l’encaix

per a trobar-me la sort.

Sentinelles de l’avern

de seguit soc amb vosaltres

per a guarir-me a l’infern.

Un d’ells que és més despert

em comenta com els culpables

van venint de tres en tres.


Treballar no toca


La fortuna és mentidera

i m’enganya ben sovint;

dos i dos quasi són cinc

puix la rauxa és passatgera.

M’he llevat, prou dematí,

a les dotze del migdia,

em senyala la família,

vol fer-me fora del llit.

Cercaré un bon matalàs,

aniré a dormir a la cova

si és estiu en el ras.

Com que treballar no toca,

ben prompte, hauré de casar

amb una vídua bufona.


Orenetes del corriol


Orenetes del corriol

van i venen sense atura,

no abandonen la pressura

ni el neguit vestit de vol.

Quatre mosques jovenetes

han de ser el primer plat,

no aturaran fins al tard,

les caçadores inquietes.

Sota el balcó tenen niu;

allí, covaran els ous

fins que apleguin els minyons.

Tenen fam els pobrissons,

han de fer bon enrenou

demanant un dolç estiu.


La cuca petita


La cuca petita,

en sortir de l’ou,

diu que ja n’hi ha prou

i que vol eixida.

Al petit jardí,

trobarà la mida;

com vol ser amiga

d’un cuc eixerit.

Si la pluja mulla,

cercarà recer

sota d’una fulla.

Com a plat primer,

demana lletuga

a un pobre pagès.


Pagesos i poca sort


Dessota d’aquest gran sol,

veig la font com singlota;

el terra diu que ja toca

que aplegui pluja i doll.

Sant Pere està enfadat

i retarda les comandes;

a la meitat de les cases,

ja es planyen pel sembrat.

Pagesos i poca sort

van agafats de la mà

a demanar a la Verge.

Sant Pere es torna negre

i la pluja ha d’arribar

enmig d’ombres i de pors.


El vell arbre


Com que demano vacances,

el vell arbre es riu de mi;

no ha casa ni abric

i treballa ben debades.

No viatja ni alliçona

a les plantes del costat;

ni un dia s’ha enfadat,

no ha plorat ni una estona.

Suporta la gran tronada,

els dies de sol i vent

i si aplega la nevada.

Tot i així, mai fa mala cara

i accepta, ben obedient,

una vida prou amarga.


Han promès la plata i or


Com prompte hi haurà eleccions,

han pintat el banc de la plaça,

han promès la plata i or,

no sé si n’arribarà massa.

Els servidors de tothom

demanen seient a l’ombra,

és allí on regiren l’olla

i volen menjar de tot.

Però el poble resisteix,

el negoci va com va

sense aplegar al desesper.

Menys mal que el sol no es perd

i tornarà a l’endemà

per a trobar el mateix.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs