Traginer de poc i set poemes més
23 Setembre, 2022 18:30
Publicat per jjroca,
Poemes
Traginer de poc
Paraules al vent
i vent a la vela,
una mar oberta
un desig pendent.
Traginer de poc
viu entre encenalls,
amb cebes i alls,
ha bastit mig hort.
Mariner, pagès
i pastor de pega
mena les ovelles.
Dues són ben seves
i van cercant l’herba
vint cops cada mes.
Entrada a l’occís
Suposo que, cadascú,
va escollir la seva via,
aplegà a una família
per trobar el regne perdut.
Avança a contracor
per camins i rodalies,
va sortejant els nous dies
entre rancúnies i pors.
Per aplegar al dia gros
on demana no fer nosa
i emprendre l’aventura.
El dimoni li procura:
un entrepà, una bossa
i una entrada a l’occís.
Entre tantes queixalades
Entre tantes queixalades,
alguna ha de ser bona,
menjaria una cassola
si me la donen debades.
Un dinar és una festa
reservada als poderosos,
mengen tall, resten els ossos
i un vi dolç de vinya vella.
A les postres, un sermó
ben lluït i consirós
de la gent qui passa gana.
Els minyons fan filigrana
amb una caixa de cartró
que serà casa d’un llop.
Mariner de cala ampla
Mariner de cala ampla
allí on la mar s’avorreix,
qui conversa amb el peix
quan aplega nova albada.
Traginer de poc negoci,
viatjant de port a port,
la barca vella del tot,
el patró demanant soci.
Empresa de quatre rals
i un grapat de sardines
d’aquelles del desencís.
Massa lluny el paradís
per a saber en quins dies
les festes seran reials.
Trobar l’enginy
Trobar l’enginy,
anant de pla per via,
on l’enganyifa
em posi trist.
Ser el meu rei
sense setial ni regne,
tornar a empènyer
la nova llei.
Demanar més
esperant no arribar
al regne de misèria.
Cercar platxèria
per poder regalar
un xic de fe.
Fa vent de dalt
Amic a amat,
esclau de ma fortuna,
qui cerques, una a una,
les claus del meu combat.
Has de saber
que avanço sense pressa,
la vida la tinc feta
entre casa i carrer.
Mon infortuni
serà força galdós
quan passi el temporal.
Fa vent de dalt
i cerco bon redós
fins que s’allunyi.
En mon palau
En mon palau
no regnen les estrelles
ni es posen, elles,
en el cel blau.
Esperen sempre
que el sol faci la nit,
es fa esquifit
el llum del vespre.
En mon palau
hi ha sales petites
pels convidats.
Mai són emprats
ni gestos ni enganyifes
ni panys ni claus.
Vora la cova
Porteu-me al si
de noves meravelles
on sentinelles
guarden mon llit.
Em plau dormir
bastint una esperança,
no vull recança
en el meu coixí.
Quedin afora
els éssers estranys
guarint tresors.
Lluny de dolors,
demano posar els anys
vora la cova.