Epitafis (LXXXI)
16 Setembre, 2022 09:07
Publicat per jjroca,
Epitafis
He mort sense aixecar sospites.
He decidit fer-me les ungles.
Em fa mal un os, ha de ser la humitat.
Vaig venir per a participar.
Les queixes per correu, si us plau.
Ara, m’ho prenc millor.
Algú sap quan em toca cobrar?
Si em dius el nom, puc mirar quan vindràs!
De segur que vaig escabellat.
He deixat de ser un bon partit.
M’he apuntat al sorteig d’un panteó.
Ja no em queda gens de virtut.
No sé com dir-ho, però m’han confinat.
Pel que has de veure, no et cal portar pressa.
He decidit no contestar a ningú.
Tres anys més i només vindré a dormir.
He perdut tres ossos en una juguesca.
Estic pendent del darrer informe mèdic.
De vegades, ni sé on anar.
Ni m’alegra perdre pes.
Espero trobar el temps que he perdut.
Ni vull saber perquè has vingut.
He mort per a canviar d’ofici.
Ni recordo quan feia els anys.
Algú em pot dir com se surt?
Encara dec sis parenostres.
Em quedaré un altre mes.
Algú sap en quin nínxol hi ha un perruquer?
He fet saber a la senyora que he enllestit.
Tampoc calia que em poséssiu tants diners!
Encara no sé si estic mort.
De segur, que m’havia tocat la loteria.
No passo por encara que me’n sobra.
No ens posem d’acord en el toc de morts.
He anat a buscar dents, vull eixir a sopar.
Estic content, he canviat el taüt per una capsa de sabates.
Començo a tenir sensació d’asfíxia.
Un dia d’aquests, em vindran a buscar.
No volia, però he hagut de venir.
Podeu anular-me tots els compromisos.
Demà, pel matí, no estaré per a ningú.
Estic neguitós, he sentit lladrucs.
Compraria una jaqueta, però no sé la talla.
He fet un màster per a aprendre a fer el mort.
Estic esperant un sopar de jubilats.
Estic decebut, he perdut la combinació del nínxol.
Deixeu la sortida lliure, he canviat de taüt.
Si teniu cames, feu-les servir.
El soterrador ens ha prohibit respirar.
El metge m’ha dit que no perdi l’esperança.
De fet, puc acompanyar-vos en el sentiment.
Espero, demà, poder llevar-me d’hora.
Em faré frare, ja tinc el vot de silenci.
Pensaria, però necessito un llum.
No cal que em lloéssiu, m’he quedat sord.
Guardo les claus del cotxe per si de cas.
Si m’estimàveu, no em poseu deures.
Ara, tinc una altra visió del món.
Pensaments educatius (LXXIII)
16 Setembre, 2022 08:52
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Només llegeixen els comentaris.
Estic estudiant un pla de salvació.
De moment, tres ja saben tancar la boca.
Estem treballant l’absència de sorolls.
Confonen la porta d’entrar i la de sortir.
Aprenen tant que no sé on s’ho posaran.
Per motivar-los, els he dit que el sol surt algunes nits.
De moment, qualifico d’oïda.
Només els puc contar històries breus.
M’ha tornat el llibre, tenia lletres.
Hem solucionat un dubte i n’hem recuperat tres.
Aquest curs només farem exàmens de consciència.
N’he suspès a tres perquè no puc menjar pernil.
De moment, aprenen les queixes de memòria.
Cinc alumnes han tret excel·lent, he posat bales repetides.
Ara, ja no sé si el zero és una xifra o un conjunt buit.
Estan assolint un concepte inexistent.
Ells no ho sé, però jo quasi volo.
El que m’agrada d’ells és el mal que menteixen.
Aprenen tant que em costa respirar.
Els he donat una lliçó i me la volien cobrar.
O em sobren cadires o em falten caps.
El fill del batlle es tria les notes.
Els he portat a la bassa, aprenen per immersió.
He posat els signes de puntuació dintre d’una bossa.
Demà, aprendran el concepte de minut en mitja hora.
No n’ha encertat cap, es mereix un notable.
Totes les classes són de suport, ens hem de suportar.
No aconsegueixo saber quina part del cap fan servir.
Porten hores aprenent sense comprometre’s.
Haig els aprovats en oferta.
Haig tres mares optimistes, volen que
aprenguin sense esforç.
No saben llegir sense petjar el dit.
Ara, només m’examino jo.
He perdut dos alumnes, ja han passat endavant.
Estic content, em malparlen, però amb educació.
Estan aprenent, llegeixen mà i assenyalen el peu.
Abans de posar-los a la pissarra, eren nombres enters.
Com l’examen era senzill, vaig posar les notes abans.
Si aprenen sense interès, ho ha de fer el capital.
He fet una classe magistral i un comiat discret.
Tres, dos, un, zero; ja som a la classe de matemàtiques.
Dels objectius mínims als màxims, no hi ha gaire tros.
He de reconèixer que hem acabat de llegir el primer paràgraf.
No mano fer resums de més de tres paraules.
Prompte, hauran de fer classes de català en castellà.
M’han demanat resultats, en tenim de tots els colors.
Aprenen a descansar sense esforç.
Ja llegeixen sense mastegar.
No entenc quan diuen que dos més un és igual a tres.
Passo més temps relaxant-me que explicant.
No són intel·ligents, llegeixen cap a fora.
Ha vingut un alumne nou i m’ha ensenyat a pujar al cirerer.
De moment, posem dates d’exàmens.
M’he reservat: el necessita millorar.
Si un d’ells pensa, pot anar malament.
L’aprovat ha pujat de preu, ara, són dos pollastres.
Pensaments divins (LXXXII)
16 Setembre, 2022 08:49
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Vull ser dimoni, faig un curset de temptacions.
Satanàs estalviarà, canviarà calderes per cassoles.
He descobert que Déu no va crear cap rellotger.
Quan sigui sant, hauré més vacances?
Aquesta setmana no peco, no m’agraden les penitències.
Déu és, però està?
Al cel, s’ha acabat el vi i Jesús està de vacances.
He fet un pecat nou, m’ha fet il·lusió!
Satanàs renovarà les forques a l’estiu.
Jesús, a l’hivern, no caminarà pel damunt de l’aigua.
No ho entenc, porta dos anys fent miracles i és pobre.
Jacob vol canviar tres barrots de l’escala.
He hagut de pujar al cel per a arreglar la porta.
Com sóc amic d’en Satanàs, el deixo guanyar alguna vegada.
Estic a la glòria, però he perdut la gana.
He encarregat un altre dimoni per si de cas.
Per a anar-me’n del cel, a qui he de demanar permís?
Si ja estic en gràcia de Déu, quina paga hauré?
Satanàs m’ha decebut, sempre està enfurismat.
Necessito un àngel que em recordi els pecats.
Déu ha decidit posar un «resort» al paradís.
Els núvols i sant Pere negocien les condicions de feina.
De fe, n’hi ha, però no en solen agafar.
Si em donen el paper d’àngel, qui paga les primeres ales?
Jesús cerca nous deixebles familiaritzats amb la informàtica.
Déu és tan gran que ni necessita peus.
No haig ànima, he menjat un pollastre sense demanar permís.
No m’agraden les festes del cel, hi ha poc vi.
Jesús tornarà quan la Terra sigui plana.
Déu ha proposat fer dos Nadals cada any.
El meu dimoni no hi és, està fent relaxació.
Pecar no peco, però m’agrada fastiguejar.
He pecat perquè el meu dimoni plorava.
Ja faig miracles, converteixo els rics en pobres.
No entenc perquè el dimoni s’amaga en veure’m.
Haig un àngel suplent, el meu fa vacances.
Déu ha creat una altra galàxia, es vol amagar millor.
Jesús ha comprat unes botes d’aigua noves.
Satanàs ha comprat un gos per si Cerber fa figa.
Déu fa les vacances en un forat negre.
Ha vingut el dimoni a passar comptes, se n’ha tornat de buit.
Estic disposat a entrar a l’infern si em puc emportar a la veïna.
Necessito entrar al cel, he d’encomanar aureoles.
M’hauria salvat, però em va tocar la loteria.
De fet, el cep converteix aigua en vi.
Si vaig al cel, perdré la memòria.
Satanàs no deixarà entrar els qui no pequen amb ganes.
A partir d’ara, Jesús inclourà les solucions a les paràboles.
Déu m’ha curat, no sé si m’estima prou.
L’àngel custodi m’ha prohibit pensar els capvespres.
No crec pujar al cel sigui bo, ha de ser esgotador.
Li he dit a Déu que, si torno, seré Superman.
Satanàs està enfadat, li han trobat el colesterol alt.
Pecaria més, però m’avorreix.
Jesús va passar de ser innocent a fugitiu.
Moisès va decidir obrir el mar perquè els vaixells eren cars.
En entrar a l’infern, trobà la serp del paradís.
Sempre faig el mateix pecat, he demanat: imaginació.
Pensaments festius (CXIV)
16 Setembre, 2022 08:46
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si m’enamoro, em trauran punts?
La bicicleta s’assembla a mi: Si aturem, perdem punts!
He trobat tres feines, m’ha costat deixar-les enrere.
M’agrada viatjar cap a l’est per a fer-li dentetes al sol.
He comprat un mòbil per a poder parlar pel carrer.
He provat de fer una festa sense matar a ningú.
He deixat els diners, en un banc, dessota d’un arbre.
És un metge molt savi, deia que hauria de passar gana.
Cinc minuts dolents et porten al desconcert.
No he descobert si és: bufanda o corbata.
Aprenc poc, no em sé fer ni pena.
He canviat d’amo, l’altre em feia raonar.
M’he confós de ball i he anat al de bastons.
No m’allito perquè encara no he perdut prou.
M’ha eixit una núvia que tampoc em creu.
Normalment, escrit de memòria.
Quant poden pesar les claus d’un home ric?
M’han deixat sol, he hagut de perdre els diners!
Necessito un pare que em faci tornar d’hora.
He cercat la sort mentre m’estava empaitant.
Menjaria més, però necessito un altre cos.
He deixat els consells per a viure sense diners.
Treballar no és el problema, el problema és: On i quan?
He après de les plantes: el saber estar.
Sóc més pobre del que penso i menys ric del que voldria.
Estic cercant la porta del món per si he d’eixir.
No m’allitaré fins que em miri la lluna.
Fa un any que treballo i no entenc què faig.
És molt ecologista, pinta de verd tots els cotxes que té.
Assoleixo que porto pressa per a no fer res.
Cerco núvia que mani sense destorb.
He guanyat la juguesca, seré el primer en caure al pou.
He comprat un test d’intel·ligència, era d’argila.
És un lladre molt educat, m’ha deixat la seva adreça.
És un restaurant molt competent, a les dues ja comencen els sopars.
He demanat la pluja, m’han dit que ho tenen pendent.
He hagut de comprar un brau per a aprendre a córrer.
No entenc perquè la núvia em regala una cartera.
El metge diu que mengi menys, compraré les plates més grans.
He augmentat les despeses, per si algú em deixa diners.
M’han donat els neulers i els he perdut.
A quin minut, una dutxa es considera bany?
Algun dia, escriuré abans de pensar.
Si conec més números, em donaran més diners?
M’agrada aprendre, tot i no sabent el motiu.
Estic a l’aguait de perdre la guerra.
La núvia diu que no la faig riure, hauré de beure més.
Va preferir morir-se per tal d’estalviar més.
He comprat un manual d’instruccions per a anar a festejar.
Necessito diners, hauré de treballar?
Els somnis dels dilluns surten millor de preu.
He descobert un forat negre, al poble ja n’he vist molts.
He estat de sort, he treballat i m’ha costat pocs diners.
Com la núvia és maca, li he comprat un nas postís.
No sóc egoista, he repartit la feina.
Aniré a buscar feina, però sense córrer.
Necessito guanyar diners sense perdre temps.
Hauré de tornar a començar, no me’n recordo del primer plat.