El fer nosa i set poemes més
15 Setembre, 2022 08:32
Publicat per jjroca,
Poemes
El fer nosa
Caminant sense camí
i palau sense poncelles,
al reclau de meravelles,
és on guaito el goig diví.
Som els homes de la sort
els qui hem la vida plana,
treballar amb la desgana
per poder tenir de tot.
No demano altra cosa
a un dimoni obedient
per a haver un dolç infern.
Calefacció a l’hivern
i poder ésser conscient
quan s’acosta el fer nosa.
Viatgem cap a la lluna
He demanat, per ofici,
ser captaire i mentider,
altra cosa no ha de ser
si es va acostant al vici.
He guanyat les terres vanes
a la vora de la font,
ves a saber tu per on
esdevindran noves nafres.
Sent home sense fortuna
m’agrada el llum del sol
quan la tardor és a la vora.
He volgut restar a l’escola,
però el batlle no ho vol
i viatgem cap a la lluna.
Olives al tros
El pare pagès
i gran la mestressa
ni ploro ni ens deixa
dormir un poquet més.
Olives al tros,
després, lluna plena,
a la plaça, amors
sense malifeta.
Us voldria dir
que acaba la història
en ser al capvespre.
Les dèries, com sempre,
lliuren la cridòria
dels més tendres nins.
Una altra casa
No haig res més
que son a les parpelles,
una coïssor d’orelles
i ganes de no fer.
Estic corprès
pensant amb les aranyes,
les nits no són amables
i somio sense fre.
És a l’albada
quan el somni se’n va
a cercar altre indret.
Odio l’estar dret
i, un dia, vull anar
a cercar una altra casa.
Li demano altre demà
Com la sínia, sense ruc,
és una joia trencada,
massa estones plora encara
esperant un jorn eixut.
A la foia, passa el temps
i l’estiu ens abraona,
voldria dormir una estona
esperant uns altres vents.
Com la tardor s’entreté,
és el sol qui, avui, s’enfada
i no atura per xerrar.
Li demano altre demà
mes em mira, fa mala cara
i s’apropa un xic més.
Busques velles
Com les busques del rellotge
han decidit no aturar,
per la nit, són un plorar,
a l’albada, són ferotges.
Busques velles ben lligades
tomben, tomben sense fre
com m’agradaria saber
quan seran un xic cansades.
En el llit, ben numerat,
han aplegat a les deu,
gairebé totes a una.
Com no mengen ni una engruna
sols la innocència les perd
en conèixer el seu estat.
Entre fils i algun brodat
A la plaça de ponent,
on quatre àvies sestegen,
a l’estiu, ni bufa el vent
ni massa joves maregen.
Entre fils i algun brodat,
passen els caps de setmana,
una neta s’ha casat,
un nou mantell els demana.
Com el batlle els ha promès
que plantarà una morera
per poder gaudir de l’ombra.
Passa un any i una estona,
s’ha esvaït la promesa
en convertir-se en no res.
Perd massa de pressa
De pagès a pobre obrer,
fastiguejat per mil somnis,
va pactar amb els dimonis
per a ser home de bé.
Sovinteja la taverna
quan aplega el nou vi,
es baralla amb saber qui,
però perd massa de pressa.
Va estar un any casat
havent festejat mitja vida
amb una mossa molt seva.
Avui, la por el desperta
i s’asseu a una cadira
amb desig esperançat.