Ho veig negre i set poemes més
07 Setembre, 2022 19:35
Publicat per jjroca,
Poemes
Ho veig negre
Na Mariona
del meu cor
com demostra
que ha calor.
Només ix
de casa seva
quan la treva
porta nit.
Li demano:
el festejar
tots els divendres.
Però ho veig negre
i, a l’endemà,
quasi m’escanyo.
Caragol discret
Caragol discret
dessota una pedra,
com el sol penetra
en tots els indrets.
La pluja demana
des de bon matí,
però la muntanya
el farà glatir.
Caragol discret
esperant setembre
per a viatjar.
Com voldria anar
a un altre regne
on tot sigui verd.
La rosa formosa
La rosa formosa,
eixint del jardí,
em pregunta si
la flaire fa nosa.
Li responc atén
a aquesta demanda:
La flaire m’agrada,
l’espero amatent!
La rosa formosa
em diu que el seu viure
és força ensopit.
Ni mosca ni mosquit
li saben descriure
com l’amor s’hi posa.
Em comenta el sol
Em comenta el sol,
quan és a la posta,
que el camí li prova,
però ningú el vol.
Com l’estiu trascola
sense gran destorb,
vol trobar l’enyor
i tornar a l’escola.
Els dolços minyons
amb el mestre vell,
de nou, se saluden.
Les classes descriuen,
dèries d’altres temps,
plenes d’il·lusions.
Sota el pi
Sota el pi,
damunt l’herbei,
vull ser rei
o, almenys, ric.
Cent estrelles,
en el cel,
volen mel
de mils d’abelles.
Sota el pi,
vora el corriol,
com la nit passa.
No vull manta
ni llençol
per a dormir.
Poseu-me colors
Poseu-me colors
i la roda ampla,
treballar m’espanta,
però no del tot.
En el llarg viatge,
no demano més
que perdre’m corprès
per festiu paisatge.
Camps replens d’userda,
de les tendres flors
que escampen son flaire.
Amb pensa de firaire,
he de cercar un lloc
on guanyar escomesa.
Tot havent la mà estesa
Aprenent de matusser,
mig mestre de pensa lliure,
com enceto el meu descriure
en raons que no sabré.
Les idees van al cap,
allí, enceten les baralles,
trauen blat i posen palles,
a nou lloc aplegaran.
Haig dos ulls de sentinella
qui no deixen de guaitar
per si aplega la saviesa.
Tot havent la mà estesa
de segur que han de guanyar
la qui conta meravelles.
La paga sigui servida
Si la vida fa revolt
i del coixí perdo gana,
he de seure com qui clama
demanant un millor sou.
La paga sigui servida,
el dinar que sigui a punt,
els desitjos en un munt
i trobar a qui convida.
Manta roses del roser
em donaran la resposta
quan em trobi assedegat.
Pel matí, ves al mercat
però emporta’t una bossa
per si trobes quelcom més.