Ho veig negre i set poemes més

07 Setembre, 2022 19:35
Publicat per jjroca, Poemes

Ho veig negre


Na Mariona

del meu cor

com demostra

que ha calor.

Només ix

de casa seva

quan la treva

porta nit.

Li demano:

el festejar

tots els divendres.

Però ho veig negre

i, a l’endemà,

quasi m’escanyo.


Caragol discret


Caragol discret

dessota una pedra,

com el sol penetra

en tots els indrets.

La pluja demana

des de bon matí,

però la muntanya

el farà glatir.

Caragol discret

esperant setembre

per a viatjar.

Com voldria anar

a un altre regne

on tot sigui verd.


La rosa formosa


La rosa formosa,

eixint del jardí,

em pregunta si

la flaire fa nosa.

Li responc atén

a aquesta demanda:

La flaire m’agrada,

l’espero amatent!

La rosa formosa

em diu que el seu viure

és força ensopit.

Ni mosca ni mosquit

li saben descriure

com l’amor s’hi posa.


Em comenta el sol


Em comenta el sol,

quan és a la posta,

que el camí li prova,

però ningú el vol.

Com l’estiu trascola

sense gran destorb,

vol trobar l’enyor

i tornar a l’escola.

Els dolços minyons

amb el mestre vell,

de nou, se saluden.

Les classes descriuen,

dèries d’altres temps,

plenes d’il·lusions.


Sota el pi


Sota el pi,

damunt l’herbei,

vull ser rei

o, almenys, ric.

Cent estrelles,

en el cel,

volen mel

de mils d’abelles.

Sota el pi,

vora el corriol,

com la nit passa.

No vull manta

ni llençol

per a dormir.


Poseu-me colors


Poseu-me colors

i la roda ampla,

treballar m’espanta,

però no del tot.

En el llarg viatge,

no demano més

que perdre’m corprès

per festiu paisatge.

Camps replens d’userda,

de les tendres flors

que escampen son flaire.

Amb pensa de firaire,

he de cercar un lloc

on guanyar escomesa.


Tot havent la mà estesa


Aprenent de matusser,

mig mestre de pensa lliure,

com enceto el meu descriure

en raons que no sabré.

Les idees van al cap,

allí, enceten les baralles,

trauen blat i posen palles,

a nou lloc aplegaran.

Haig dos ulls de sentinella

qui no deixen de guaitar

per si aplega la saviesa.

Tot havent la mà estesa

de segur que han de guanyar

la qui conta meravelles.


La paga sigui servida


Si la vida fa revolt

i del coixí perdo gana,

he de seure com qui clama

demanant un millor sou.

La paga sigui servida,

el dinar que sigui a punt,

els desitjos en un munt

i trobar a qui convida.

Manta roses del roser

em donaran la resposta

quan em trobi assedegat.

Pel matí, ves al mercat

però emporta’t una bossa

per si trobes quelcom més.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: