Un cuc petit i set poemes més

01 Setembre, 2022 06:31
Publicat per jjroca, Poemes

Un cuc petit


Un cuc petit,

poruc i assedegat,

tot passant per la gran fulla,

ha sentit dir que és de lletuga,

tova i dolça per a menjar.

Però, a sobre, sent un gran vol

i, tot de sobte, rabent s’amaga,

és un ocell amb mala cara

qui el terra esbrina per a fer un mos.

El cuc petit,

ben disposat,

calla, sofreix, demana ajut,

és quan llavors enceta el ruc

un nou viatge sínia endavant.


Somiar debades


Porta pressa el meu amor

en obtenir coses vanes,

entre deures i proclames,

oblidem el nostre cor.

Però viure és així:

Endrapar i prendre coixí!

El racó de les idees

és difícil de trobar,

pel matí, no vull anar,

estic corprès els capvespres.

Massa festes i rialles

faran mal d’emportar,

a casa, no vull restar,

m’agrada somiar debades.


M’engeguen la canalla


Essent pobre i sense fe

m’he lliurat en pensar bé.

Amic dels meus enemics,

mig captaire sense gana,

menjaré pa i baldana

fins que em donin per més ric.

Aprenent de rondaller,

m’agrada fer de mussol,

tan bon punt arriba el sol,

com m’allunyo del carrer.

Amb quatre cartrons i palla,

he muntat el meu palau,

em confonen amb un babau

i m’engeguen la canalla.


Núvol eixint de la mar


Va ser en encetar la nit

quan es va posar a plorar,

en fer-se fosc, no sap anar

i es va tornant gepic.

Núvol eixint de la mar

com la muntanya trafega,

ha de pujar sense treva

fins aplegar a nostra llar.

Allí, li venen els plors,

els pensaments melangiosos

recordant els altres temps.

Avui, s’adormen els vents

i va avançant com els coixos

tot gronxant ben ple de pors.


Els tres guerrers


Han sortit els tres guerrers

disposats a l’aventura,

és la feina qui els procura:

Lluitar fort i guanyar més!

Els enemics de la vora

són esquerps i poc galants,

preguen d’hora com cristians,

s’obliden de cridar força.

La batalla és ensopida,

només escuts esberlats

i desmuntada una llança.

Demostren la mala traça

i agafant els maldecaps,

de sobte, estan en fugida.


El senyor demana palla


És estiu i, la llarga nit,

veig al castell com s’encalla,

el senyor demana palla,

només li porten mosquits.

A la torre, la senyora

para taula per sopar,

avui, toca bacallà,

el pescador ha vingut d’hora.

És estiu i la xicalla

corre i crida per la plaça

sense ganes d’aturar.

Un vell avi es deixa anar

perquè massa prompte es cansa

d’oferir llarga contalla.


Nou dinar


Una abella adelerada,

tot i anant de flor en flor,

em comenta que ha por

perquè ha vist la gran aranya.

Filadora sense treva,

guerrera sense jornal,

com s’amaga, com espera

que li aplegui un despistat.

La carrera, la fiblada,

la feina d’embolcallar

una presa prou lleugera.

Caçadora a l’espera

que comenci un nou dinar

sense coberts, sense taula.


Que posin colors


Com l’avi Miquel

demana a les flors

que posin colors

en el cim del verd.

Les pobres abelles,

cansades d’estiu,

demostren ull viu

en fer tombarelles.

Els eterns galants

veuen la feinada

del vell festejar.

Com ho té prou clar,

es queixa l’aranya

dels pobres sembrats.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: