Un cuc petit i set poemes més
01 Setembre, 2022 06:31
Publicat per jjroca,
Poemes
Un cuc petit
Un cuc petit,
poruc i assedegat,
tot passant per la gran fulla,
ha sentit dir que és de lletuga,
tova i dolça per a menjar.
Però, a sobre, sent un gran vol
i, tot de sobte, rabent s’amaga,
és un ocell amb mala cara
qui el terra esbrina per a fer un mos.
El cuc petit,
ben disposat,
calla, sofreix, demana ajut,
és quan llavors enceta el ruc
un nou viatge sínia endavant.
Somiar debades
Porta pressa el meu amor
en obtenir coses vanes,
entre deures i proclames,
oblidem el nostre cor.
Però viure és així:
Endrapar i prendre coixí!
El racó de les idees
és difícil de trobar,
pel matí, no vull anar,
estic corprès els capvespres.
Massa festes i rialles
faran mal d’emportar,
a casa, no vull restar,
m’agrada somiar debades.
M’engeguen la canalla
Essent pobre i sense fe
m’he lliurat en pensar bé.
Amic dels meus enemics,
mig captaire sense gana,
menjaré pa i baldana
fins que em donin per més ric.
Aprenent de rondaller,
m’agrada fer de mussol,
tan bon punt arriba el sol,
com m’allunyo del carrer.
Amb quatre cartrons i palla,
he muntat el meu palau,
em confonen amb un babau
i m’engeguen la canalla.
Núvol eixint de la mar
Va ser en encetar la nit
quan es va posar a plorar,
en fer-se fosc, no sap anar
i es va tornant gepic.
Núvol eixint de la mar
com la muntanya trafega,
ha de pujar sense treva
fins aplegar a nostra llar.
Allí, li venen els plors,
els pensaments melangiosos
recordant els altres temps.
Avui, s’adormen els vents
i va avançant com els coixos
tot gronxant ben ple de pors.
Els tres guerrers
Han sortit els tres guerrers
disposats a l’aventura,
és la feina qui els procura:
Lluitar fort i guanyar més!
Els enemics de la vora
són esquerps i poc galants,
preguen d’hora com cristians,
s’obliden de cridar força.
La batalla és ensopida,
només escuts esberlats
i desmuntada una llança.
Demostren la mala traça
i agafant els maldecaps,
de sobte, estan en fugida.
El senyor demana palla
És estiu i, la llarga nit,
veig al castell com s’encalla,
el senyor demana palla,
només li porten mosquits.
A la torre, la senyora
para taula per sopar,
avui, toca bacallà,
el pescador ha vingut d’hora.
És estiu i la xicalla
corre i crida per la plaça
sense ganes d’aturar.
Un vell avi es deixa anar
perquè massa prompte es cansa
d’oferir llarga contalla.
Nou dinar
Una abella adelerada,
tot i anant de flor en flor,
em comenta que ha por
perquè ha vist la gran aranya.
Filadora sense treva,
guerrera sense jornal,
com s’amaga, com espera
que li aplegui un despistat.
La carrera, la fiblada,
la feina d’embolcallar
una presa prou lleugera.
Caçadora a l’espera
que comenci un nou dinar
sense coberts, sense taula.
Que posin colors
Com l’avi Miquel
demana a les flors
que posin colors
en el cim del verd.
Les pobres abelles,
cansades d’estiu,
demostren ull viu
en fer tombarelles.
Els eterns galants
veuen la feinada
del vell festejar.
Com ho té prou clar,
es queixa l’aranya
dels pobres sembrats.