A la plaça de ponent i set poemes més

23 Agost, 2022 05:52
Publicat per jjroca, Poemes

A la plaça de ponent


A la plaça de ponent,

sobra missa i falta gent.

Residents, sense pecats,

passen la tarda sencera,

dos aniran a la brega,

la resta resten cansats.

A la taverna, el vi

és prou vell, d’aquells que peta,

en prenen un rajolí,

ja tenen la feina feta.

A la plaça de ponent,

avui toca la campana,

va ser una dona agra,

va fugir en un moment.


Un dia, va ser talòs


Em comenta en Manelic

que voldria ser ben ric.

Allí dalt, a la muntanya

és on viuen els records,

un dia, va ser talòs,

va tenir enamorada.

Ella volia haver

una casa en un carrer,

a poder ser, principal,

va fugir cap al de dalt,

no la va veure mai més.

Com demana més diners,

ha trobat un déu enfadat

qui prova de fer-li mal.


Estimar, m’estimaria


Estimar, m’estimaria

si hagués dolça ocasió,

sent un xic batallador

de segur que guanyaria.

Però com m’agrada el vi

i no goso treballar,

veig la força que se’n va

tot trontollant pel camí.

He perdut son i fortuna

sense ganes d’estalviar

ni encetar noves empreses.

Menjo all, les quatre cebes

i em deleixo per trobar

una cambra a la lluna.


Capricis i aventures


Dieu-me amor si és dolça la paraula,

si és clar l’oblit d’altres dolors,

estic content en ésser guanyador

d’aquest seguici de guerres sense causa.

Albiro el dia i pujo a mon cavall

per encetar capricis i aventures,

he traspassat la plana i la vall

i cerco pau en ser a les altures.

Allí, al castell, darrere la finestra

encetarem les notes melangioses

fins que la lluna ens vingui a cercar.

Aturem el temps car ja no vull anar

a tenir cura de regnes a les fosques

on no hi ha més que pèrdua i fotesa.


A casament em conviden


Com havia poca fe,

anava a les revoltes,

massa gana sense fer,

massa dies sense obres.

Com perdé casa i ofici,

va començar el meu glatir,

va aplegar el sacrifici

de dinar i no beure vi.

A la feina, no em volien

puix deien que era dispers

i no trobava cap eina.

Vaig saber que la veïna

es delia pels sabers

i, a casament, em conviden.


A les voltes de les set


A les voltes de les set

és quan passa ma princesa,

va pentinada, ben neta,

duu cistell i moneder.

Si hagués dolces paraules

li faria un repicó

per a lloar, de bon cor,

la grandària de ses passes.

Però guaito, resto mut,

em perdo, entre dimonis,

per tornar-me més badoc.

Ella em mira més bé poc

mentre passejo vers somnis

que anuncien com l’he perdut.


Segador sense lloança


Segador, sense lloança,

de la sega està pendent,

és pobre, però prudent,

de la gana, mai li’n falta.

La corbella mossegada,

els pantalons de cotó,

gairebé ni té botó,

la camisa esberlada.

Com no dorm tota la nit,

viatja amb les estrelles

a regnes inconeguts.

Demana dies eixuts

mentre va per les tenebres

que li guarden el seu llit.


He demanat ser senyor


Margarida vol amor,

el demana cada dia,

com també l’estimaria,

he demanat ser senyor.

Hauré palau i cavall,

un servent ben assenyat

i compraré, en el mercat,

de la carn, el més bon tall.

Aniré a festejar

ben guarnit amb perles i or,

un barret de tela dobla.

He de posar-la a prova

i conquerir el seu cor,

de segur que he de guanyar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: