A la plaça de ponent i set poemes més
23 Agost, 2022 05:52
Publicat per jjroca,
Poemes
A la plaça de ponent
A la plaça de ponent,
sobra missa i falta gent.
Residents, sense pecats,
passen la tarda sencera,
dos aniran a la brega,
la resta resten cansats.
A la taverna, el vi
és prou vell, d’aquells que peta,
en prenen un rajolí,
ja tenen la feina feta.
A la plaça de ponent,
avui toca la campana,
va ser una dona agra,
va fugir en un moment.
Un dia, va ser talòs
Em comenta en Manelic
que voldria ser ben ric.
Allí dalt, a la muntanya
és on viuen els records,
un dia, va ser talòs,
va tenir enamorada.
Ella volia haver
una casa en un carrer,
a poder ser, principal,
va fugir cap al de dalt,
no la va veure mai més.
Com demana més diners,
ha trobat un déu enfadat
qui prova de fer-li mal.
Estimar, m’estimaria
Estimar, m’estimaria
si hagués dolça ocasió,
sent un xic batallador
de segur que guanyaria.
Però com m’agrada el vi
i no goso treballar,
veig la força que se’n va
tot trontollant pel camí.
He perdut son i fortuna
sense ganes d’estalviar
ni encetar noves empreses.
Menjo all, les quatre cebes
i em deleixo per trobar
una cambra a la lluna.
Capricis i aventures
Dieu-me amor si és dolça la paraula,
si és clar l’oblit d’altres dolors,
estic content en ésser guanyador
d’aquest seguici de guerres sense causa.
Albiro el dia i pujo a mon cavall
per encetar capricis i aventures,
he traspassat la plana i la vall
i cerco pau en ser a les altures.
Allí, al castell, darrere la finestra
encetarem les notes melangioses
fins que la lluna ens vingui a cercar.
Aturem el temps car ja no vull anar
a tenir cura de regnes a les fosques
on no hi ha més que pèrdua i fotesa.
A casament em conviden
Com havia poca fe,
anava a les revoltes,
massa gana sense fer,
massa dies sense obres.
Com perdé casa i ofici,
va començar el meu glatir,
va aplegar el sacrifici
de dinar i no beure vi.
A la feina, no em volien
puix deien que era dispers
i no trobava cap eina.
Vaig saber que la veïna
es delia pels sabers
i, a casament, em conviden.
A les voltes de les set
A les voltes de les set
és quan passa ma princesa,
va pentinada, ben neta,
duu cistell i moneder.
Si hagués dolces paraules
li faria un repicó
per a lloar, de bon cor,
la grandària de ses passes.
Però guaito, resto mut,
em perdo, entre dimonis,
per tornar-me més badoc.
Ella em mira més bé poc
mentre passejo vers somnis
que anuncien com l’he perdut.
Segador sense lloança
Segador, sense lloança,
de la sega està pendent,
és pobre, però prudent,
de la gana, mai li’n falta.
La corbella mossegada,
els pantalons de cotó,
gairebé ni té botó,
la camisa esberlada.
Com no dorm tota la nit,
viatja amb les estrelles
a regnes inconeguts.
Demana dies eixuts
mentre va per les tenebres
que li guarden el seu llit.
He demanat ser senyor
Margarida vol amor,
el demana cada dia,
com també l’estimaria,
he demanat ser senyor.
Hauré palau i cavall,
un servent ben assenyat
i compraré, en el mercat,
de la carn, el més bon tall.
Aniré a festejar
ben guarnit amb perles i or,
un barret de tela dobla.
He de posar-la a prova
i conquerir el seu cor,
de segur que he de guanyar.