Al racó precís i set poemes més
15 Agost, 2022 19:19
Publicat per jjroca,
Poemes
Al racó precís
Al racó precís
de la nova estança,
albiro una branca
d’un arbre adormit.
Ésser terrenals
ens porta al misteri,
és vell l’encanteri
de cases pairals.
Al racó precís,
on viu el silenci,
millor que esvellegui
per perdre el neguit.
I tot va com cal,
sense prendre mal.
Han de venir els fantasmes
Han de venir els fantasmes:
mal vestits i mendicants,
podria saber-ne quants,
però aprendríeu debades.
Amb el llençol estripat,
rovellades les cadenes,
amb poca sang a les venes
per no fer cap enfadat.
Satanàs els ha manat
que cal reclutar fidels
puix ha encomanat calderes.
Els fantasmes hauran febres
si no es deixen prendre el pèl
ni gaudir de malvestats.
No m’agraden les escoles
Us comento, de passada,
amb semblant diria trist,
he fugit del compromís,
de dubtes de gran durada.
He d’aprendre, tal com cal,
a llegir les beceroles,
no m’agraden les escoles
i l’escriure em farà mal.
Però haig un vell mestre:
mig decebut, somiant,
a qui li plau l’ensenyar.
Com em pot acompanyar
si jo vaig cap a l’orient
per guanyar temps en aprendre.
Mala peça en el teler
Mala peça en el teler
em convida a no fer.
M’he llevat, de bon matí,
cap allà a la migdiada,
la taula que estigui parada
i algú que faci el llit.
De primer plat, la sopa
ben bona per a empassar,
de segon plat, bacallà,
per a postres, una poma.
Una taula, al cafè,
ben a prop de la finestra
i al capvespre l’escomesa
de passejar pel carrer.
Em plauria més que res
Em plauria més que res:
descansar i guanyar molt,
ser a la mar, menjar de tot
i somiar com un pagès.
Menjar truita amb dos ous,
la tomata, la sardina,
beure el vi sense anar a missa
i adreçar-me al món dels bons.
Em plauria festejar
amb una dolça pubilla
d’un futur assegurat.
Viure dolç, menjar salat
i pertànyer a la gran illa
on pocs poden arribar.
Escanya el seny
Escanya el seny
i l’esperança vola,
cercar pastures
en prats indefinits.
Com l’esperit,
qui demana aventures,
cerca una escola
on ningú reny.
I van passant
desvalguts paratges
on rau l’oblit.
Sento el neguit
de les hores salvatges
qui van marxant.
La blanca nau
Paraules fortes, pensament rabiós,
aquelles tardes a casa del mai més,
heu de saber com estic de corprès
tot esperant esdevenir amorós.
Obre la porta, llença la clau
i entaforat al vell camí,
on trobaré altre mesquí
qui ha demanat, arreu, la pau?
Vana il·lusió, cerca un tresor
on trobar el dolç i gran coratge.
Avui, me’n vaig sense equipatge
per a bastir un nou record,
prenent , a port, la blanca nau
qui em portarà al meu catau.
És a l’era
És a l’era on plora el blat
i el consola la rosella,
com sabeu, era un trapella
i del terra enamorat.
Ajagut, cercant condol,
la gruixuda roda espera,
enyora la primavera
quan el despertava el sol.
És a l’era on plora el blat
i el pagès dóna mil tombs
fins que es veu esmicolat.
Manta vanes il·lusions
la desfeta ha trastocat
mentre tomben els corrons.