Al racó precís i set poemes més

15 Agost, 2022 19:19
Publicat per jjroca, Poemes

Al racó precís


Al racó precís

de la nova estança,

albiro una branca

d’un arbre adormit.

Ésser terrenals

ens porta al misteri,

és vell l’encanteri

de cases pairals.

Al racó precís,

on viu el silenci,

millor que esvellegui

per perdre el neguit.

I tot va com cal,

sense prendre mal.


Han de venir els fantasmes


Han de venir els fantasmes:

mal vestits i mendicants,

podria saber-ne quants,

però aprendríeu debades.

Amb el llençol estripat,

rovellades les cadenes,

amb poca sang a les venes

per no fer cap enfadat.

Satanàs els ha manat

que cal reclutar fidels

puix ha encomanat calderes.

Els fantasmes hauran febres

si no es deixen prendre el pèl

ni gaudir de malvestats.


No m’agraden les escoles


Us comento, de passada,

amb semblant diria trist,

he fugit del compromís,

de dubtes de gran durada.

He d’aprendre, tal com cal,

a llegir les beceroles,

no m’agraden les escoles

i l’escriure em farà mal.

Però haig un vell mestre:

mig decebut, somiant,

a qui li plau l’ensenyar.

Com em pot acompanyar

si jo vaig cap a l’orient

per guanyar temps en aprendre.


Mala peça en el teler


Mala peça en el teler

em convida a no fer.

M’he llevat, de bon matí,

cap allà a la migdiada,

la taula que estigui parada

i algú que faci el llit.

De primer plat, la sopa

ben bona per a empassar,

de segon plat, bacallà,

per a postres, una poma.

Una taula, al cafè,

ben a prop de la finestra

i al capvespre l’escomesa

de passejar pel carrer.


Em plauria més que res


Em plauria més que res:

descansar i guanyar molt,

ser a la mar, menjar de tot

i somiar com un pagès.

Menjar truita amb dos ous,

la tomata, la sardina,

beure el vi sense anar a missa

i adreçar-me al món dels bons.

Em plauria festejar

amb una dolça pubilla

d’un futur assegurat.

Viure dolç, menjar salat

i pertànyer a la gran illa

on pocs poden arribar.


Escanya el seny


Escanya el seny

i l’esperança vola,

cercar pastures

en prats indefinits.

Com l’esperit,

qui demana aventures,

cerca una escola

on ningú reny.

I van passant

desvalguts paratges

on rau l’oblit.

Sento el neguit

de les hores salvatges

qui van marxant.


La blanca nau


Paraules fortes, pensament rabiós,

aquelles tardes a casa del mai més,

heu de saber com estic de corprès

tot esperant esdevenir amorós.

Obre la porta, llença la clau

i entaforat al vell camí,

on trobaré altre mesquí

qui ha demanat, arreu, la pau?

Vana il·lusió, cerca un tresor

on trobar el dolç i gran coratge.

Avui, me’n vaig sense equipatge

per a bastir un nou record,

prenent , a port, la blanca nau

qui em portarà al meu catau.


És a l’era


És a l’era on plora el blat

i el consola la rosella,

com sabeu, era un trapella

i del terra enamorat.

Ajagut, cercant condol,

la gruixuda roda espera,

enyora la primavera

quan el despertava el sol.

És a l’era on plora el blat

i el pagès dóna mil tombs

fins que es veu esmicolat.

Manta vanes il·lusions

la desfeta ha trastocat

mentre tomben els corrons.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: