Estimo les temences i set poemes més

01 Agost, 2022 06:30
Publicat per jjroca, Poemes

Estimo les temences


Estimo les temences

amables del meu llit,

allí on l’esperit

recull velles promeses.

Innobles solituds,

de sobte, m’acompanyen,

són els somnis qui planyen

quan es mostren eixuts.

Com avancem, tot d’una,

sense tambors ni sons

cap a una terra ingrata.

És quan mon plor esclata

portant-me les raons

més enllà de la lluna.


Una palla en el paller


Una palla en el paller

recordava, aquest estiu,

quan el blat era ben viu

i cantava sense fre.

Les roselles, ben formoses,

no paraven de guaitar,

un núvol es deixava anar,

escampava quatre gotes.

Una palla en el paller

es queixava de la sort

quan el pastor s’acostava.

Com la vida s’acabava,

moriria d’un bon mos

d’una ovella amb poca fe.


Ni conec la mare


Eixerit com sóc,

jugo al pica-pica,

mentre algú em critica

dient-me de tot.

En eixir de l’ou,

ni conec la mare,

diuen que el meu pare

va morir d’un cop.

Vida de mosquit

quan fa la calor

i el vent s’atura.

Cap altra criatura

haurà aquesta sort

de menjar d’un pic.


Com l’enyora


Margarida,

trenes rosses,

com es lleva

pel matí.

Amanida

a les revoltes,

diu que pena

en fer-se nit.

Margarida,

vell amor,

com t’enyoro.

Com et ploro

quan la por

fa la ferida.


El núvol plany


El núvol plany

quan parla el vent,

pobre innocent,

sempre al de dalt.

Com l’estiu crema,

com vol anar,

però l’enveja

el fa dubtar.

El núvol plany

i tot s’esvera

al seu entorn.

Un sol senyor

no vol ni treva,

pocs averanys.


Les poncelles corren totes


Les poncelles corren totes

a la festa del patró,

en el cel, hi ha més estrelles,

en el terra, més bonior.

Veig la plaça com s’emplena

amb dolçaines i tambors,

posa cadira la vella,

ho vol saber quasi tot.

Les poncelles fan mil voltes,

carrer amunt i carrer avall,

els joves són més tanoques

ni endevinen que fan ball.

Però els músics es retarden

i les poncelles s’enfaden.


Un viatge pel record


És la vida qui m’enganya

i em porta per averanys,

diria que massa estranys

on es burla i m’escanya.

Vestit en un cos mortal,

endevino mon futur,

en morir, seré a l’atur

a casa dels principals.

El meu regne és massa dolç

i s’esmuny entre oliveres

cada cop que el sol se’n va.

Però queda el tarannà,

un bon plat amb alls i cebes,

un viatge pel record.


He de segar


Amb quaranta queixalades,

enllesteixo el primer plat,

m’agrada prendre el salat

i ofegar-lo amb males cares.

El llevar-me a l’albada

és per a anar a feinejar,

el blat crida, he de segar

per a emplenar la casa.

Pa torrat i una sardina,

la tomata de penjar

i un poc de cansalada.

És estiu, la calor enganya,

sota l’ombra, cal restar

fins que la nit s’endevina.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: