Estimo les temences i set poemes més
01 Agost, 2022 06:30
Publicat per jjroca,
Poemes
Estimo les temences
Estimo les temences
amables del meu llit,
allí on l’esperit
recull velles promeses.
Innobles solituds,
de sobte, m’acompanyen,
són els somnis qui planyen
quan es mostren eixuts.
Com avancem, tot d’una,
sense tambors ni sons
cap a una terra ingrata.
És quan mon plor esclata
portant-me les raons
més enllà de la lluna.
Una palla en el paller
Una palla en el paller
recordava, aquest estiu,
quan el blat era ben viu
i cantava sense fre.
Les roselles, ben formoses,
no paraven de guaitar,
un núvol es deixava anar,
escampava quatre gotes.
Una palla en el paller
es queixava de la sort
quan el pastor s’acostava.
Com la vida s’acabava,
moriria d’un bon mos
d’una ovella amb poca fe.
Ni conec la mare
Eixerit com sóc,
jugo al pica-pica,
mentre algú em critica
dient-me de tot.
En eixir de l’ou,
ni conec la mare,
diuen que el meu pare
va morir d’un cop.
Vida de mosquit
quan fa la calor
i el vent s’atura.
Cap altra criatura
haurà aquesta sort
de menjar d’un pic.
Com l’enyora
Margarida,
trenes rosses,
com es lleva
pel matí.
Amanida
a les revoltes,
diu que pena
en fer-se nit.
Margarida,
vell amor,
com t’enyoro.
Com et ploro
quan la por
fa la ferida.
El núvol plany
El núvol plany
quan parla el vent,
pobre innocent,
sempre al de dalt.
Com l’estiu crema,
com vol anar,
però l’enveja
el fa dubtar.
El núvol plany
i tot s’esvera
al seu entorn.
Un sol senyor
no vol ni treva,
pocs averanys.
Les poncelles corren totes
Les poncelles corren totes
a la festa del patró,
en el cel, hi ha més estrelles,
en el terra, més bonior.
Veig la plaça com s’emplena
amb dolçaines i tambors,
posa cadira la vella,
ho vol saber quasi tot.
Les poncelles fan mil voltes,
carrer amunt i carrer avall,
els joves són més tanoques
ni endevinen que fan ball.
Però els músics es retarden
i les poncelles s’enfaden.
Un viatge pel record
És la vida qui m’enganya
i em porta per averanys,
diria que massa estranys
on es burla i m’escanya.
Vestit en un cos mortal,
endevino mon futur,
en morir, seré a l’atur
a casa dels principals.
El meu regne és massa dolç
i s’esmuny entre oliveres
cada cop que el sol se’n va.
Però queda el tarannà,
un bon plat amb alls i cebes,
un viatge pel record.
He de segar
Amb quaranta queixalades,
enllesteixo el primer plat,
m’agrada prendre el salat
i ofegar-lo amb males cares.
El llevar-me a l’albada
és per a anar a feinejar,
el blat crida, he de segar
per a emplenar la casa.
Pa torrat i una sardina,
la tomata de penjar
i un poc de cansalada.
És estiu, la calor enganya,
sota l’ombra, cal restar
fins que la nit s’endevina.