He de callar i set poemes més

23 Juny, 2022 06:27
Publicat per jjroca, Poemes

He de callar


Essent pobre i entossudit

en viatjar a la lluna,

em queixaré de l’escuma,

de la mar i de l’oblit.

Poques llums per encertar

on ens portarà la vida,

haig la febre amanida

per si el llop em ve a cercar.

He de guanyar un tros de pa

on allitar una sardina

o una negra botifarra.

Perdre poc, gens que m’agrada

i m’enfado amb la veïna

perquè diu que he de callar.


Enllestint i procurant


L’aventura de saber

precisa la cuina encesa,

una menja a la nevera,

un desig mig barroer.

Avançar en nou hivern,

aplegar a la primavera,

encetar la gran bestreta

de lliurar-se al no poder.

Tot i així, anar endavant

entre valls clares i fosques

per a aplegar a nostra casa.

Som els fruits de la nissaga

qui lluitava, amb les mosques,

enllestint i procurant.


En una part del corriol


En una part del corriol,

he vist formigues airoses,

van viatjant, sense noses,

al dessota del gran sol.

Les papallones volant,

les flors enmig de les festes,

poncelles a les finestres

tot i l’amor esperant.

En una part del corriol,

dues pedres com raonen

sense deixar de mirar.

L’oreneta, en el passar,

gairebé ni deixa ombres,

ha pressa de fer el bressol.


El bon drac ens ha deixat


El bon drac ens ha deixat

mig ferit i avergonyit,

ha un somni espaordit

tot fugint de l’ample prat.

En el bosc, ha de trobar:

noves forces i encanteri,

el seu posat s’ha fet tebi,

ni ha ganes de lluitar.

El bon drac ens ha deixat:

decebut, sense il·lusió,

ben lluny de la mort propera.

No vol regne ni bandera

ni un cavallet de cartró

que li recordi el passat.


Vella barca i temporal


Vella barca i temporal,

com la mar gronxa que gronxa,

en el port, no hi ha revolta

de peixos ni d’aviram.

Els pescadors, pocs diners,

amb les il·lusions perdudes,

les dones voldrien mudes

en aplegar al tombar el mes.

El cel sembla davallar

i el vent infla la vela,

la barca ni pot, quequeja,

terra endins voldria anar.

Però el temporal decau

quan l’angoixa encara rau.


Primavera és gran encís


A la festa de les flors,

han convidat les abelles,

vindran totes per parelles,

guiades per les olors.

Primavera és gran encís,

les marietes rodolen,

de menja, segur que en troben

en aplegar al paradís.

Un cuc més llaminer

com recerca fulles tendres

en un arbre eixerit.

Potser convida l’amic

per a eixir de les tenebres

tan fosques de l’ample hivern.


Al barri de solitud


Al barri de solitud

ni les ombres són eternes,

van fugint quan les lluernes

grimpen, totes, més amunt.

Com nostramo s’ha fet vell

cerca una pobra cadira:

callada, ben amanida

per a servir d’escambell.

Al barri de solitud,

s’encallen els nous desitjos

fins a l’hora de sopar.

La mestressa ho té clar:

Sense festes ni anissos,

cal preservar la virtut!


Era un poble


Era un poble, que us diré,

cansat de ses hores baixes,

quatre pagesos, vuit caixes,

de menjar, ni mal ni bé.

A la missa, només dones,

els seus homes al cafè,

poques cartes, mala fe

i pagaven els tanoques.

En cada hort, voltava el ruc

una sínia dissortada,

mentre creixien les plantes.

Les diumenges amb sabates,

al cine, amb bona cara,

lluita amarga els dilluns.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: