Sóc una animeta i set poemes més

01 Juny, 2022 10:21
Publicat per jjroca, Poemes

Sóc una animeta


Us faré saber,

amics del corriol,

que, quan surt el sol,

em troba despert.

Sóc una animeta

qui pensa ben poc,

de l’herba faig mos

i visc prou discreta.

Parlo amb la formiga

del meu avenir

i riem plegades.

Amb poques pensades,

me’n vaig a dormir

fins que la gana crida.


Buscant enemic


Buscant enemic,

l’he anat a cercar,

prou de la mar,

en un poble antic.

Les quatre velletes,

segudes al sol,

pensen com l’amor

fugí de puntetes.

Buscant enemic,

recorro parets

i cerco finestres.

Poques malifetes

em faran saber

que mai seré ric.


Aplega el malviure


Aplega el malviure

lluny del gran condol,

com em trobo sol

amb ganes d’escriure.

Ploma i paper,

em poso al viatge,

haig per equipatge:

dèries de saber.

Ratlla rere ratlla,

avança l’escrit

per noves senderes.

Poseu-me les penses,

prou a ran del pit,

per a fer troballa.


Així ho sento


Comento, ho he dir,

que, si el núvol passa,

espero que arribi a casa

per retrobar-se amb el llit.

Les herbes, del camp veí,

són més altes i joioses,

es barallen amb les roses,

malparlen del romaní.

La Natura, ja se sap,

és una guerra ferrenya,

qui la fa amb espardenya

aplega al maldecap.

Així ho sento, així ho dic

i ho poso per escrit.


Al desert dels nouvinguts


Al desert dels nouvinguts,

menjaran pa i carbassa,

per a postres, una tassa

de paraules sense embuts.

Si és pobre, li anirà bé

estalviar els comentaris,

però si és ric o notari

ben prompte el perdonaré.

Al desert dels nouvinguts,

s’alcen a hora primera

perquè toca el treballar.

Ai mare, no hi vull anar,

cerca’m una altra drecera

per si em toca viatjar.


Presidint des de l’alçada


Somio, sense neguit,

puix he trobat nova estrella,

allí, seré rei o reina,

esposa rica o marit.

Havent deixat vella vida,

ara, dormo a cor què vols,

ni plantaré més fesols

ni menjaré l’amanida.

Presidint des de l’alçada

quasi tot m’estarà bé

i regnaré dels meus gojos.

En un regne sense bojos,

he de dir com em convé

fer la primera volada.


Entra la nit


A les golfes de la casa,

he trobat un llibre vell,

ben esgroguit de paper,

esperant fer la contalla.

A la voreta del foc,

mentre crema l’olivera,

vaig avançant per la lletra

bé de gust o a contracor.

És un viatge planer

entre rius, camins i pobles,

hi trobo pelats i nobles,

algun pobre menjant verd.

Passo el full, entra la nit

i ens disposem a dormir.


Primavera viu al camp


Primavera viu al camp

i jo sojorno a la casa,

com em conta, de passada,

que l’hivern surt del combat.

Les formigues fan corriol,

les abelles porten pressa,

a l’abeller, nova reina

vol pondre de sol a sol.

Primavera viu a plaça,

al tancat d’un vell jardí

entre el lliri i la rosa.

La rosella, que no hi toca,

vol canviar-se en gessamí

i fa, a tots, la gara-gara.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: