Si la collita acompanya i set poemes més

22 Abril, 2022 05:40
Publicat per jjroca, Poemes

Si la collita acompanya


He comprat per a tenir:

un clavell i una rosa,

la que sigui bona esposa

de segur que ho ha de dir.

Passejant per nostra vall

li faré la gran promesa:

Si apleguen a la certesa,

per a festes, faran bon ball!

He comprat, per a gaudir,

un coixí i un matalàs

d’aquells ben feixucs de llana.

Si la collita acompanya,

bé la portaré del braç

per a mostrar-li el nou llit.


Es trobarà el cavaller


Magnifico el meu drac

tot sent boig i malcarat.

És quan sent la primavera

quan la joia es desfà,

a Montblanc, se’n vol anar

per a veure qui l'espera.

Es trobarà el cavaller,

ben formós, amb cavall blanc,

com l’esguarda, rialler,

ben disposat al combat.

Les ferides matusseres

seran bones de curar

i, després, se’n tornarà

a prendre les fulles tendres.


És pesada empresa


Mon amic el drac,

com viu a la bassa,

em conta el què passa

quan em veu cansat.

És pesada empresa

la que haig de fer:

treballar per res

vora la finestra.

Car la veig anar

a comprar al mercat

les enciams i cols.

Planyo a cor què vols

i li conto al drac

on el món se’n va.


Primavera s’ha posat


Primavera s’ha posat

a la branca del vell arbre,

ell ha respost ben amable:

Com n’estic d’enfeinat!

El traure la fulla i flor

no deixa de ser aventura,

és el bon Déu qui procura

aplegar sempre a bon port.

Primavera ha deixat

a un hivern fredolic

entaforat en misteris.

M’agradem els encanteris

tan bon punt surto del llit

per descobrir l’entrellat.


En el riure del jovent


En el riure del jovent,

he de viure la promesa,

la vida és ampla serra

qui somia amb sol i vent.

Caminants, de fer camí,

no aturéssiu a la vora

d’aquest cingle dissortat.

Ell voldrà haver sa part

i, de tant en tant, ho prova:

En ferotge, esdevenir!

En el riure del jovent,

he trobat pau i fortuna,

mentre parla, estic pendent

per si cau la nova engruna.


La muntanya és ben planera


Em contava, en Manelic,

com l’enveja el farà ric.

Ell ben sol, sense més ombra

que l’amable de la nit,

va viatjant mentre li dóna

nova força l’esperit.

La muntanya és ben planera,

mai es cansa de somiar,

per la nit, sol badallar

si s’acosta nova estrella.

En el temps de gelosia,

mai davallarà al pla,

allí, els monstres han de restar

esguardant la companyia.


Mon present és mon futur


Envoltades de tenebres,

he trobat les meravelles

en les cambres del passat,

he passejat entre esquelles

dessota de les estrelles

qui no deixen de mirar.

Mon present és mon futur,

l’alegria, m'amistança,

vull un cove i una manta

per si trobo l’aixopluc.

No saben que haig un rei

ben enganxat a la panxa,

de descansar mai es cansa

ni precisa cap remei.


Com que faig de pelegrí


Avançant pel vell camí,

aconseguí mon mestratge,

he passat de noble a patge,

d’aturat a pelegrí.

Poca aigua, a la font,

fa una vida pausada,

voldria la cansalada

afegida a dos ous.

Com que faig de pelegrí

porto pedres al camí

per si algun cop bufa el vent.

A l’hivern, sóc penitent

qui s’allita, prop del foc,

esperant el seu destí.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: