Trobar el costum i set poemes més
07 Abril, 2022 10:16
Publicat per jjroca,
Poemes
Trobar el costum
Massa flors en el sembrat
per a haver bona collita,
el pagès demana el blat,
el dimoni fa enganyifa.
Perdudes les esperances,
quan el segar és a prop,
he demanat al Senyor
que canviï les mudances.
Que la corbella treballi
tot portant la tija al puny
per a bastir les gavelles.
Per a eixir de les tenebres
haurem de trobar el costum,
de menjar poc quan ens calgui.
He vist passar el cavaller
Disposat a l’aventura,
he vist passar el cavaller,
el cavall era una mula,
un ca feia d’escuder.
Els camins vora del riu
són més fàcils de portar,
la gana deixeu-la anar
quan feblesa faci niu.
Ha de topar a la porta
d’un mig buidat magatzem
qui encara porta corriola.
Quan el crit surt de la gola,
com n’haurem de ser conscients
de regalar-li el que toca.
Us faig sabedors
Us faig sabedors,
amics del misteri,
que haig encanteri
en tots els racons.
Com passo, confós,
per planes i valls,
trobant espantalls
qui em volen ben poc.
Així que traspasso
indrets alegrois
amb manta ocellets.
Canten, a pleret,
esperant el goig
d’oblidar fracassos.
En mon anar
No haig res més
que dubtes i enyorança,
vaga semblança
de poder ser.
En mon anar,
albiro les dreceres,
són ben estretes
per a somiar.
Podeu venir
si sabeu portar el sol
i el seu enginy.
Us espero dins
d’aquest petit bressol
on dorm la nit.
La pensa lloable
Les mosses formoses,
anant pel camí,
traginen les roses,
clavells, gessamins.
Van cap a l’ermita
encetat el maig,
saben el que faig:
encetar sospita.
Com la Verge Mare,
damunt del setial,
plora pel seu Fill.
No se sent cap crit
i va avançant
la pensa lloable.
A l’ombra de la flor
És, a l’ombra de la flor,
on reposarà l’abella,
esperant la meravella,
aquest esclat sense por.
Nostra jove ni té gana
quan s’acosta primavera,
com reclama ser princesa
en portar quelcom a casa.
En el bosc vora el camí,
com hi canta el rierol
quan la pluja el convida.
Quan la festa és amanida,
ve i es queixa el gran sol
amb un caire pensatiu.
La collita dels dimonis
De pobres i mendicants,
n’he comprat una dotzena,
la meitat potser fan pena,
la resta potser no tant.
Com, avui, m’he de salvar
després de fer gran pecat:
Voldria posar-hi el cap,
però em van ensarronant!
La collita dels dimonis
el bon Déu l’haurà a punt
per poder-los enlairar.
Com dimoni no vull estar,
poso els pecats en un munt,
els canvio per oprobis.
En compraré a la fira
En compraré a la fira:
un cobrellit de cartró,
però el vull que sigui bo
que no em doni cap sospita.
Com haig caire d’elegant
i enfilo el nou raig de lluna,
vull les penses d’una engruna
ben eixuta i principal.
I com bé m’he de casar
n’he comprat mitja baldana,
d’aquelles negres, amb canya.
Eixida ja la proclama
anirem a cercar branca
per si li plau somiar a casa.