Amb carrers mullats i set poemes més
14 Abril, 2022 10:48
Publicat per jjroca,
Poemes
Amb carrers mullats
Amb carrers mullats
i calaixos eixuts,
qui no ha de plorar
si perd l’aixopluc?
Hores silencioses
per tota la vall,
lluny del devessall,
penses de mediocres.
Anem travessant
la vida pausada
amb poc per a fer.
Fumeja el cafè
amb taula parada
per a anar jugant.
Passen les setmanes
Margarida del meu cor
m’enganya de totes totes,
em fa creure que, amb més hores,
he d’albirar el seu amor.
Voldria ser traginer
per comprar-li cent vestits,
uns de llana, altres de fil
per a lluir-la al carrer.
Però passen les setmanes,
força mesos, algun any
i tot segueix el seu curs.
Na Mariona cus que cus
per a fer un bon parany
on cauré sense esperances.
Les ovelles del corral
Les ovelles del corral,
tot guaitant per la finestra,
veuen que el ploure s’engresca
i cau a bots i barrals.
El pastor fa somicons
i, de tant en tant, s’enfada,
com vindrà el ball de bastons
i el vell sol es retarda.
Les ovelles del corral
demanant a sant Antoni
una mica d’herba tendra.
Sant Antoni sent la queixa
i pactarà, amb el dimoni,
que li porti vent de dalt.
Són les tendres meravelles
Són les tendres meravelles
les qui em porten el seu món,
allí, resto , a saber com,
dessota de les estrelles.
Amb les ganes de tenir,
avanço per les empreses,
la meitat són compromeses
per a un monstre prou mesquí.
En viatjar per l’enrenou
em despullo per les penses
amb les guanyes de guanyar.
Del saber, me’n puc estar
encara que, de l’aprendre,
em resta tornar-me tou.
L’anunciada primavera
L’anunciada primavera
va arribar com cada any,
aquest, nou, amb més mullena,
amb un fred força constant.
Les formigues eixerides
assecant el formiguer,
va finir més d’una guerra
per no conèixer les mides.
L’anunciada primavera
quasi ho té ja tot a punt
per a trascolar a la vila.
La mestressa és amanida
a renovar, sense ensurt,
manta roba més lleugera.
A les portes del cafè
En el carrer principal,
és on parlen les poncelles,
es faran ungles i celles
per a lluir tal com cal.
A les portes del cafè,
apareixen més cadires,
els mossos com les conviden
per a seure i mirar bé.
En el balcó, hi ha més flors,
puja el verd de la terrassa
i veig ocells als ampits.
L’oreneta com m’ha dit
que la primavera passa
i, en el niu, cal covar els ous.
Com l’amor entremaliat
Com l’amor entremaliat
em porta a l’aventura,
és el seny qui li procura,
però pensa en fer delit.
De garlandes i de flors,
en faré una meravella,
he de dir que la donzella
parla i queixa enmig la por.
Com l’amor entossudit
ha d’aturar en altra via
després d’aquesta temença.
He de dir com em mareja
el bon seny en passar el dia
quan s’acosta l’ampla nit.
Mentre vaig seguint la llei
Les finestres de la por
les deixaré ben obertes,
vaig avançant, entre penes,
qui em van guarnint el cos.
Els nobles i vilatans
els he deixat a la vora,
és la dèria qui em prova
en viure com els humans.
Si hagués estat un rei,
hauria gràcia i palau
i la gran munió d’estrelles.
Ara, faig les tombarelles
i, em tracten de babau,
mentre vaig seguint la llei.