Trobar el costum i set poemes més

07 Abril, 2022 10:16
Publicat per jjroca, Poemes

Trobar el costum


Massa flors en el sembrat

per a haver bona collita,

el pagès demana el blat,

el dimoni fa enganyifa.

Perdudes les esperances,

quan el segar és a prop,

he demanat al Senyor

que canviï les mudances.

Que la corbella treballi

tot portant la tija al puny

per a bastir les gavelles.

Per a eixir de les tenebres

haurem de trobar el costum,

de menjar poc quan ens calgui.


He vist passar el cavaller


Disposat a l’aventura,

he vist passar el cavaller,

el cavall era una mula,

un ca feia d’escuder.

Els camins vora del riu

són més fàcils de portar,

la gana deixeu-la anar

quan feblesa faci niu.

Ha de topar a la porta

d’un mig buidat magatzem

qui encara porta corriola.

Quan el crit surt de la gola,

com n’haurem de ser conscients

de regalar-li el que toca.


Us faig sabedors


Us faig sabedors,

amics del misteri,

que haig encanteri

en tots els racons.

Com passo, confós,

per planes i valls,

trobant espantalls

qui em volen ben poc.

Així que traspasso

indrets alegrois

amb manta ocellets.

Canten, a pleret,

esperant el goig

d’oblidar fracassos.


En mon anar


No haig res més

que dubtes i enyorança,

vaga semblança

de poder ser.

En mon anar,

albiro les dreceres,

són ben estretes

per a somiar.

Podeu venir

si sabeu portar el sol

i el seu enginy.

Us espero dins

d’aquest petit bressol

on dorm la nit.


La pensa lloable


Les mosses formoses,

anant pel camí,

traginen les roses,

clavells, gessamins.

Van cap a l’ermita

encetat el maig,

saben el que faig:

encetar sospita.

Com la Verge Mare,

damunt del setial,

plora pel seu Fill.

No se sent cap crit

i va avançant

la pensa lloable.


A l’ombra de la flor


És, a l’ombra de la flor,

on reposarà l’abella,

esperant la meravella,

aquest esclat sense por.

Nostra jove ni té gana

quan s’acosta primavera,

com reclama ser princesa

en portar quelcom a casa.

En el bosc vora el camí,

com hi canta el rierol

quan la pluja el convida.

Quan la festa és amanida,

ve i es queixa el gran sol

amb un caire pensatiu.


La collita dels dimonis


De pobres i mendicants,

n’he comprat una dotzena,

la meitat potser fan pena,

la resta potser no tant.

Com, avui, m’he de salvar

després de fer gran pecat:

Voldria posar-hi el cap,

però em van ensarronant!

La collita dels dimonis

el bon Déu l’haurà a punt

per poder-los enlairar.

Com dimoni no vull estar,

poso els pecats en un munt,

els canvio per oprobis.


En compraré a la fira


En compraré a la fira:

un cobrellit de cartró,

però el vull que sigui bo

que no em doni cap sospita.

Com haig caire d’elegant

i enfilo el nou raig de lluna,

vull les penses d’una engruna

ben eixuta i principal.

I com bé m’he de casar

n’he comprat mitja baldana,

d’aquelles negres, amb canya.

Eixida ja la proclama

anirem a cercar branca

per si li plau somiar a casa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: