Oblidant basarda i set poemes més
01 Abril, 2022 12:30
Publicat per jjroca,
Poemes
Oblidant basarda
Entre les calors,
sons de la taverna,
veig el rom com crema,
m’agrada aquest foc.
Hem fet les empreses
ben entortolligades,
mirant sense nafres,
perdent bous i esquelles.
Sento la guitarra
plorant sense enginy,
com avança sola.
De segur que troba
algun bon amic
oblidant basarda.
Em queden els somnis
Suposo que saps,
estimada meva,
que, si l’amor pesa,
no li faré cas.
Puix sóc al país
del gran desconcert,
entre orni i cec,
no veig paradís.
Els amics perduts
van a coll-i-bé
dels petits dimonis.
Ens queden els somnis
per a tornar a ser
un savi sabut.
Quatre pedres del camí
Quatre pedres del camí
com van filant sa contalla,
volen blat, però la palla
les allunya de l’eixir.
Caminarien, al pas,
per poder arribar al cel,
allí, tot és sucre i mel,
bon coixí, gran matalàs.
Quatre pedres del camí
han de tornar a l’empresa
de fer caure el més valent.
Avanço com l’innocent
albirant la poca pressa
i allunyant-me del neguit.
Una barca prou malmesa
A la vora de la mar,
hi ha una barca prou malmesa,
va patir l’avinentesa
d’amagar-se massa tard.
Era tardor i la tempesta
va aplegar sense avisar,
quatre cordes van petar,
va esquinçar-se la gran vela.
A la vora de la mar,
hi ha una bancada de peixos
menjant poc i massa tard.
Com voldria haver retard
en fer fruitar quatre esqueixos
de clavells vells del sembrat.
Fugir del tall
I quan sigui fosc,
que vinguin fantasmes
amb noves proclames
d’enveja i de pors.
Dintre l’entrellat,
portin sacrifici,
espero aquest vici
d’haver lo comprat.
Deixeu-me un ventall
de velles promeses
per haver nascut.
Per bon aixopluc,
oblideu les presses
de fugir del tall.
En el clar país
En el clar país
dels dubtes amables,
no hi ha miserables
que vulguin ser rics.
Tothom va on va
bastint els negocis,
demano que tornis
a ser-hi demà.
En el clar país,
creixen les roselles
per guardar el blat.
Com m’ha convidat
mostrant meravelles
fins un no acabar.
Quatre finques perdudes
Segurament l’hivern
ha deixat, en vosaltres,
la bondat del seu tracte,
una lluita per fer.
Vilatans de la plana
amb penses de pagès,
heu lluitat pel demés,
heu guanyat la desgana.
Quatre finques perdudes
amb un matxo que es mor
sense guaitar el Montsià.
Si lluny no vull anar,
on ha de restar la sort
de començar aventures?
És el repte de no ser
Continua assegurant
que una potència infinita
els grans encerts magnifica,
com la vida va avançant.
És el repte de no ser
on es va acabant la glòria,
en un passat, hi ha memòria,
però la perd el present.
He comprat bona mesura
de disbauxa i impressions
per a passar la setmana.
És la pensa qui reclama
que, vinguts els moments bons,
eixirem de la foscúria.