Oblidant basarda i set poemes més

01 Abril, 2022 12:30
Publicat per jjroca, Poemes

Oblidant basarda


Entre les calors,

sons de la taverna,

veig el rom com crema,

m’agrada aquest foc.

Hem fet les empreses

ben entortolligades,

mirant sense nafres,

perdent bous i esquelles.

Sento la guitarra

plorant sense enginy,

com avança sola.

De segur que troba

algun bon amic

oblidant basarda.


Em queden els somnis


Suposo que saps,

estimada meva,

que, si l’amor pesa,

no li faré cas.

Puix sóc al país

del gran desconcert,

entre orni i cec,

no veig paradís.

Els amics perduts

van a coll-i-bé

dels petits dimonis.

Ens queden els somnis

per a tornar a ser

un savi sabut.


Quatre pedres del camí


Quatre pedres del camí

com van filant sa contalla,

volen blat, però la palla

les allunya de l’eixir.

Caminarien, al pas,

per poder arribar al cel,

allí, tot és sucre i mel,

bon coixí, gran matalàs.

Quatre pedres del camí

han de tornar a l’empresa

de fer caure el més valent.

Avanço com l’innocent

albirant la poca pressa

i allunyant-me del neguit.


Una barca prou malmesa


A la vora de la mar,

hi ha una barca prou malmesa,

va patir l’avinentesa

d’amagar-se massa tard.

Era tardor i la tempesta

va aplegar sense avisar,

quatre cordes van petar,

va esquinçar-se la gran vela.

A la vora de la mar,

hi ha una bancada de peixos

menjant poc i massa tard.

Com voldria haver retard

en fer fruitar quatre esqueixos

de clavells vells del sembrat.


Fugir del tall


I quan sigui fosc,

que vinguin fantasmes

amb noves proclames

d’enveja i de pors.

Dintre l’entrellat,

portin sacrifici,

espero aquest vici

d’haver lo comprat.

Deixeu-me un ventall

de velles promeses

per haver nascut.

Per bon aixopluc,

oblideu les presses

de fugir del tall.


En el clar país


En el clar país

dels dubtes amables,

no hi ha miserables

que vulguin ser rics.

Tothom va on va

bastint els negocis,

demano que tornis

a ser-hi demà.

En el clar país,

creixen les roselles

per guardar el blat.

Com m’ha convidat

mostrant meravelles

fins un no acabar.


Quatre finques perdudes


Segurament l’hivern

ha deixat, en vosaltres,

la bondat del seu tracte,

una lluita per fer.

Vilatans de la plana

amb penses de pagès,

heu lluitat pel demés,

heu guanyat la desgana.

Quatre finques perdudes

amb un matxo que es mor

sense guaitar el Montsià.

Si lluny no vull anar,

on ha de restar la sort

de començar aventures?


És el repte de no ser


Continua assegurant

que una potència infinita

els grans encerts magnifica,

com la vida va avançant.

És el repte de no ser

on es va acabant la glòria,

en un passat, hi ha memòria,

però la perd el present.

He comprat bona mesura

de disbauxa i impressions

per a passar la setmana.

És la pensa qui reclama

que, vinguts els moments bons,

eixirem de la foscúria.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: