Pare, vull demanar i set poemes més
16 Octubre, 2021 23:00
Publicat per jjroca,
Poemes
Pare, vull demanar
Pare, vull demanar:
barca nova i dolç vent,
com l’esguardo amatent,
espero que arribarà.
És ofici de bon vici,
el treball de pescador,
captaire, decebedor,
mai mancat de sacrifici.
Pare, si fora banquer,
hauria taula de fusta
i un seient ben endreçat.
Però el peix em ve de grat
i m’agrada la batussa
quan vol eixir de l’esquer.
No em demaneu
Hauré de dir:
que estimo la paraula,
el vi de taula
i jaure al llit.
És mon tresor,
una tarda planera,
anar fins a l’era,
plànyer el record.
No em demaneu
que faci altre ofici
que ratllar un full.
Prendre pa amb brull
i, si s’escau el vici,
un pensar ateu.
És el repte de fugir
És el repte de fugir
qui em portarà a l’orgull,
he emprat el primer full
per a poder-lo gaudir.
Quatre mots entremaliats
em van fer venir a menys,
tip de dubtes i de senys,
voldria raure entre gats.
Una fresca, un miol,
una lluna a la muntanya
i el plaer de viatjar.
Com un déu no em deixa anar,
vaig veure com és d’estranya
la fortuna d’ésser sol.
No ha ovelles
Pobrissó mon llop
puix no ha ovelles,
son a les parpelles,
famolenc del tot.
És la vida amarga
de qui és dependent,
no en serà conscient
fins que aplegui a l’alba.
Pobrissó mon llop
en passar la nit
bordant com un ca.
Vindrà l’endemà,
amb nou esperit,
per a trobar un bon lloc.
La saviesa és així
La saviesa em portarà,
tota mancada d’enveja,
a un país on la fermesa
enceti nou tarannà.
Ella és maca, entremaliada,
i va passant per la vida,
vol la menja amanida
per si li agafa la gana.
La saviesa és així:
diligent, sense coixí.
Cerca noves aventures
en el país dels més sords,
mai corre pels grans honors
ni feineja als alturons.
Massa feina esvalotada
Massa feina, per a fer,
em portarà al nou dia,
no té enveja ni avarícia
ni es queixa del mal voler.
Ha de llevar-se al matí,
engrescada, amb bona fosca,
però pensa quan no toca
i del greu no sap eixir.
Massa feina esvalotada
avança per l’enrenou
sense aturar a cap casa.
Va a lloms de la sabata
amb un pas tranquil del bou
qui fa rumiar a la vaca.
Nostre amic és infantó
Nostre amic em comentava,
poc després de la desfeta,
que ha gràcia manifesta,
però no se n’adonava.
Pregarien per tenir
un bon pic i dues ales,
estaven mirant les falles
per a allunyar-se del dir.
Nostre amic és infantó
i quan puja la cinglera,
sense penedir un moment,
ens dirà que va caient
en una illa encisera
on no hauria de tornar.
Un dilluns feiner
Estimada lluna,
benvolgut mon sol,
penses d’un mussol
vora la llacuna.
Un dilluns feiner,
nostre son explica
on veu mariners
cantant sa musica.
El desig perdut
avança com pot
enmig de tenebres,
manta d’espais verds
quan ve la tardor
cercant aixopluc.