Pare, vull demanar i set poemes més

16 Octubre, 2021 23:00
Publicat per jjroca, Poemes

Pare, vull demanar


Pare, vull demanar:

barca nova i dolç vent,

com l’esguardo amatent,

espero que arribarà.

És ofici de bon vici,

el treball de pescador,

captaire, decebedor,

mai mancat de sacrifici.

Pare, si fóra banquer,

hauria taula de fusta

i un seient ben endreçat.

Però el peix em ve de grat

i m’agrada la batussa

quan vol eixir de l’esquer.


No em demaneu


Hauré de dir:

que estimo la paraula,

el vi de taula

i jaure al llit.

És mon tresor,

una tarda planera,

anar fins a l’era,

plànyer el record.

No em demaneu

que faci altre ofici

que ratllar un full.

Prendre pa amb brull

i, si s’escau el vici,

un pensar ateu.


És el repte de fugir


És el repte de fugir

qui em portarà a l’orgull,

he emprat el primer full

per a poder-lo gaudir.

Quatre mots entremaliats

em van fer venir a menys,

tip de dubtes i de senys,

voldria raure entre gats.

Una fresca, un miol,

una lluna a la muntanya

i el plaer de viatjar.

Com un déu no em deixa anar,

vaig veure com és d’estranya

la fortuna d’ésser sol.


No ha ovelles


Pobrissó mon llop

puix no ha ovelles,

son a les parpelles,

famolenc del tot.

És la vida amarga

de qui és dependent,

no en serà conscient

fins que aplegui a l’alba.

Pobrissó mon llop

en passar la nit

bordant com un ca.

Vindrà l’endemà,

amb nou esperit,

per a trobar un bon lloc.


La saviesa és així


La saviesa em portarà,

tota mancada d’enveja,

a un país on la fermesa

enceti nou tarannà.

Ella és maca, entremaliada,

i va passant per la vida,

vol la menja amanida

per si li agafa la gana.

La saviesa és així:

diligent, sense coixí.

Cerca noves aventures

en el país dels més sords,

mai corre pels grans honors

ni feineja als alturons.


Massa feina esvalotada


Massa feina, per a fer,

em portarà al nou dia,

no té enveja ni avarícia

ni es queixa del mal voler.

Ha de llevar-se al matí,

engrescada, amb bona fosca,

però pensa quan no toca

i del greu no sap eixir.

Massa feina esvalotada

avança per l’enrenou

sense aturar a cap casa.

Va a lloms de la sabata

amb un pas tranquil del bou

qui fa rumiar a la vaca.


Nostre amic és infantó


Nostre amic em comentava,

poc després de la desfeta,

que ha gràcia manifesta,

però no se n’adonava.

Pregarien per tenir

un bon pic i dues ales,

estaven mirant les falles

per a allunyar-se del dir.

Nostre amic és infantó

i quan puja la cinglera,

sense penedir un moment,

ens dirà que va caient

en una illa encisera

on no hauria de tornar.


Un dilluns feiner


Estimada lluna,

benvolgut mon sol,

penses d’un mussol

vora la llacuna.

Un dilluns feiner,

nostre son explica

on veu mariners

cantant sa musica.

El desig perdut

avança com pot

enmig de tenebres,

manta d’espais verds

quan ve la tardor

cercant aixopluc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: