La reina li demanava i set poemes més
22 Octubre, 2021 21:52
Publicat per jjroca,
Poemes
La reina li demanava
La formiga em comentava,
en aplegar la tardor,
que la pausa és més a prop
i que el fred és a la vora.
Arreplegat tot el gra,
ben farcit el formiguer,
ha de dormir mig hivern
en un llit de palla i gra.
La reina li demanava:
una mica de paciència,
treballar és una ciència
que la primavera acaba.
Així, entre ets i uts,
com el camp es torna eixut.
En la temença
En la temença
d’aquest temps perdut,
com em sento eixut
cercant la volença.
Haig estranys amics
ben vestits de pobre,
amb un gest prou noble,
desmuntat l’oblit.
Passaran els anys
entre malifetes
i bones intencions.
Són velles raons
qui demanen festes
i dolços viaranys.
Mon esdevenir
Mon esdevenir
atansa les penses
a nobles promeses
abans de fugir.
En mon clar país
dormen les muntanyes,
somien les aranyes
en un dolç occís.
Mon esdevenir
no haurà palaus
ni vells reietons.
Missa, tres sermons
amb quatre babaus
qui no han patit.
Massa aigua i poc vi
Massa aigua i poc vi,
em fan les idees clares,
com treballo prou debades,
de pobre, no puc eixir.
Però vindrà el dia primer
al país de la fortuna,
hauré sol, la nova lluna,
esperit ben matiner.
A la festa dels fadrins,
veig mosses de tota mena
guarnides de joia i flors,
n’hi ha de tots els colors
esperant saber qui es crema
quan l’amor li surt de dins.
Les penses tardanes
Les penses tardanes
porten a altre món
on tot es confon
amb les grans proclames.
Heu de ser així:
com homes valents
amb el cor ardent
i dur el coixí.
En gran batallar
i guanyant mil guerres,
sofrint els vençuts.
Amb to dels absurds,
prendrem les tenebres
del saber triomfar.
En el viure dolç
En el viure dolç
de la mort propera,
hi ha un regne que espera
on hi cabrem tots.
Allí, on el neguit
serà el vençut
i serà perdut
el darrer enemic.
Lluny de les absències
i del compromís,
plegarem les veles.
No vull més finestres
on regna l’oblit
bastit de promeses.
Passaran els mossos
La carona amable,
tova, sorneguera,
maleint l’espera,
endrapant vinagre.
Esperant un rei
que li doni vida,
guanyant la partida,
però amb bona llei.
Per tornar, al capvespre,
al regne estimat
de somnis fruitosos.
Passaran els mossos
i res serà grat,
rancuniós com sempre.
Hom espera de la vida
Hom espera de la vida:
trobar el regne de la sort,
però el regne no és a prop,
com s’esmuny sovint i oblida.
Hem posat ganes i força
per a guanyar dolça estada,
però el regne ens depara:
poca joia i massa brossa.
Ens llevem al dematí,
volem guanyar la batalla
i ser herois reconeguts.
Com vindran els vents rabiüts
a trencar nostra nostàlgia
i desfer-nos el camí.