La pobra mosca i set poemes més
01 Octubre, 2021 05:11
Publicat per jjroca,
Poemes
La pobra mosca
La pobra mosca no haurà la bona sort
de ser al rebost per a llepar la mel,
la jove ama li resta infidel,
troba el reclau tancat i a la fosca.
El gran enyor me la duu al suplici
de trobar bledes i fulles d’un enciam
que, tant passat, no vol ni l’aviram
qui viu en gàbies pendent del sacrifici.
La pobra mosca emprendrà un nou vol
per trobar l’ombra dessota una figuera
tot esperant que posi un poc de dolç.
Allí, somia que ha estat missatgera
d’un gran pastís amable i li dol
ser al despertar feixuc d’una paleta.
Amb el deure de sentir
Amb el deure de sentir,
omplo la tarda planera,
ben pensat no vull ni queixa
ni empreses de mig matí.
Com m’adormo als alturons
i comento ma fortuna,
haig per companya la lluna
feta al deure i les raons.
En un espai infinit,
com les musses acarono
per si em volen empaitar.
És, després, quan deixo anar
aquelles penses de dropo
tan cansat, tan afeblit.
Escriuré confós
Escriuré confós,
prop de la finestra,
el llapis ni es deixa
quan li faig un mos.
Les paraules ixen
en un camp obert,
preguen desconcert
i apleguen fatigues.
Escriuré, confós,
a mans del meu plany
i la lluita incerta.
Com petita aixeta
cerco un viarany
on desar l’enyor.
Un nou llit
És l’aranya
qui s’enfila
pel camí
de la dissort.
L’acompanya
la formiga
cercant fi
sense destorb.
I tot d’una, el bon Déu
com les mira des de lluny,
en el cel, quelcom s’esmuny
per a cercar una creu.
Després, busquen un nou llit
i s’enfaden en ser nit.
Vell compromís
És un fet colpidor
vagar per una història
qui apropa, a la memòria,
el dubte i la remor.
En un espai planer
qui somia amb muntanyes
i parla, amb aranyes,
del ser i no ser.
En mon petit país,
quan el sol davalla,
mirem embadalits.
Cerquem els quatre amics
per a fer la contalla
d’aquell vell compromís.
Amb sucre i mel
Lluernes qui em porten,
abans que arribi el dia,
l’amable companyia
d’aquells pobres jueus.
Són fruits del malefici,
del deure i del condol,
pensant, de sol a sol,
per no trobar altre vici.
Nosaltres, els cristians
anem desfent penyores
per a aplegar al gran cel.
Allí, amb sucre i mel,
farem les bones obres
i somiarem d’ofici.
Avanço a contracor
En el plat de la ignorància,
ahir al vespre, quasi ple,
vaig posar el no saber
puix em feia força gràcia.
Convidats al meu banquet
de dubtes i de temences,
voldria trobar dreceres
per sentir-me satisfet.
Avanço, a contracor,
a la casa de l’oblit
tot i cercant la fortuna.
De la mar, seré l’escuma,
de la saleta, el vell llit,
el prestatge, del rebost.
Mitges vacances
Amb comptades meravelles,
dues estrelles del coixí,
em parlen de les tenebres
qui regnen a mitjanit.
Les estrelles són llunyanes,
amables i complaents,
es queixen quan troben gent
qui les mira amb males cares.
En el deure de viatjar,
per l’univers infinit,
han de trobar les mancances.
A l’hivern, mitges vacances
per provar d'empaitar oblit,
però un déu les fa brillar.