Ha son pel dematí i set poemes més

07 Setembre, 2021 06:09
Publicat per jjroca, Poemes

Ha son pel dematí


Margarida m’ha de dir

que ha son pel dematí.

Com dorm a la migdiada,

la tarda li sembla curta,

és una feina feixuga:

castigar-se la mirada.

Un nuvi ha demanat

que sigui de bona casa,

que treballi des de l’albada,

que guanyi i que sigui honrat.

I Margarida es plany

perquè la Verge no creu,

fa un any, espera un hereu,

però no li veig ni el nas.


La calor


Com la calor em duu a l’hora baixa,

llevant-me d’hora per a rebre al sol,

de nou li prego que minvi l’escalfor

per poder dur el barret i la faixa.

Però no escolta car sóc massa petit,

escanyolit, ésser de poca altura;

passa la tarda, la noto menys feixuga,

em treu, afora, la pensa i el neguit.

Passa l’agost, recullo dolça fruita,

sento rajar un rajolí a la font

on les poncelles demanen ser promeses.

Al capdavall, tomata amb quatre cebes,

una cervesa treta del fons del pou,

el somni antic de fer bona collita.


El vent suau


El vent suau, avui, mou la finestra,

entre xerrics, ens porta un temps perdut,

vora la llar, ni trobo aquell obscur

qui fa regnar una ombra prou discreta.

Les mosques volen, s’aturen els mosquits

i fa revolts una oreneta,

ve el capvespre, un clam s’enceta

cercant el fosc, trobant els pins.

El vent suau farà gronxar la branca,

el mariner enceta un nou somrís

quan surt del port i, de nou, navega.

La barca avança, la mar és seva

i van les ones menant el seu encís

fins que el sol s’enduu el llum amb traça.


Aprenent de la misèria


Esperant a la misèria,

mig captaire i lladregot,

passejant amb el cap cot,

enverinat per la platxèria.

Avançant per dintre el bosc

amb la petja ben dubtosa,

voldria trobar una rosa

i oferir-la de cor.

Aprenent de la misèria,

no vull trobar cap palau

on poder aturar una estona.

No vull la mar sense ona

ni sovintejar una nau

on és senzill trobar dèria.


Una mà amiga


Matí feixuc i tarda lleugera,

són massa anys per a haver virtut,

a casa, queda un paraigües mut

qui espera una pluja força sorneguera.

Allí, en un racó, dorm la migdiada

qui serà agredolça amb massa calor,

la senyora fugí, queda el senyor

qui l’haurà de dur a fer la passejada.

Va passar el bon temps d’anar de botiga

on passava hores jagut o prenyat,

esperant trobar una nova estança.

Una bona filla, un dia, el comprava

puix el va trobar força assenyat

per a poder anar d’una mà amiga.


Passegen els vents


Passegen els vents per tota la plana,

dessota d’un sol prou enfurismat,

dilluns, al matí, hem d’anar al mercat

per tal de saber qui trobarà calma.

Llevant com s’adorm i creix el mestral

qui anirà creixent ben farcit de ràbia,

s’endurà una branca sense massa màgia

per a reposar en la petita vall.

Passegen els vents, entrant a la casa,

empenyen les portes en un no parar

fins que una lluerna li demana pausa.

Però ja, només, en Èol se’n cansa,

cercaré un mussol per tal de mullar

tot un gat petit qui al sostre maula.


Al jardí estant


Una bona mossa,

al jardí estant,

diu que vol ser gran,

però no fer nosa.

Hi ha milers de flors

qui demanen, d’hora,

viure a la vora

de festes i honors.

En un no avançar,

passaran els dies

trobant massa ensurts.

El jardí vençut

demana altres vies

on poder fruitar.


Una nit d’estiu


Una nit d’estiu,

enmig la tempesta,

se sent la pobresa

d’ésser home viu.

Des de sa grandària,

un tem a tothora,

és l’infern qui prova

arribar fins casa.

Una nit d’estiu,

dessota de l’om,

hom somia tenir.

Voldria sentir

amable enrenou

voreta del riu.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: