Diu la granota i set poemes més
01 Setembre, 2021 05:58
Publicat per jjroca,
Poemes
Diu la granota
A l’hora dolça,
enmig l’estiu,
diu la granota
que tot és viu.
Que hi ha la mosca
i hi ha el mosquit,
qui fan patxoca
quan ve la nit.
La bassa plena,
el sopar a punt
i lluna nova.
No hi ha granota
amb més bon ull
damunt el terra.
Tan gran tresor
Heu de suposar,
estimada meva,
que un pastís de crema
fa de bon menjar.
Com la vida és plena
de pau i enrenou,
menjo sopes d’ou
quan el cos em deixa.
Parlo amb la sardina
quan la poso al foc
damunt d’un raig d’oli.
Deixeu-me que ho provi
puix tan gran tresor
mai porta boirina.
En eixir la lluna
En eixir la lluna,
la barca somriu,
és en el gran riu
on pensem a una.
Els peixos són pocs,
la gana ferrenya,
vella l’espardenya,
prou nous els records.
En eixir la lluna,
esclata el mussol
en converses tendres.
Espera lluernes,
tot sortint del sol,
quan la mar es muda.
Amb la por d’un nou camí
Amb la por d’un nou camí,
deixí enrere la infantesa,
va passar la gran promesa
de triomfar i esdevenir.
He conegut els palaus
on resideixen els nobles,
nosaltres els pobres pobres
gaudirem d’un vell catau.
Amb la por d’un nou camí,
passo les hores feixugues,
quant poc m’agraden les mudes
i saber-me molt menys qui.
La resta la haig emprada
puix comprar-la ni m’agrada.
A la porta de llevant
A la porta de llevant,
dos galants i tres poncelles,
cap ni una de les belles,
però xisclen i es fan grans.
Ells les tenen per passar,
per burlar-se’n una estona,
la resta ni sol ni ombra
car ben poc han de fruitar.
A la porta de llevant,
hi ha torres de gran alçada
amb merlets amples i nous.
El senyor és dels més tous
puix només fa una penjada
a darreries de l’any.
Paraules s’emporta el vent
Paraules s’emporta el vent
per deixar-les al recer,
és allí on han de ser
més amables i conscients.
Però, alguna, s’escapa,
de cop i volta, se’n va,
no tornarà fins al demà
tot i cercant nova casa.
Paraules de l’infortuni
no ens vingueu a deixar
en un cervell tafaner.
Ell esbrina el primer
per si les pot emportar
abans que un altre les mudi.
Aquesta condemna
Trafegot de mena,
pagès de l’ensurt,
vaig passant com puc
aquesta condemna.
Són els principals
els qui ho saben tot:
saben trobar or
en secrets fondals.
I jo, rabent
del meu desencís,
vaig solcant els camps.
Llaurar els fa grans
i fa un país
més erm, més eixut.
Guerra sense escut
No demano hores
ni tan sols minuts,
vaig passant, a soles,
entre ets i uts.
Convidat de pedra
a festa pagana
ni tan sols tinc gana
quan sóc a la treva.
Guerra sense escut
ni punyal ni espasa
per tal de guanyar.
M’he deixat anar
per si un dia passa
que venço a ull cluc.