Diu la granota i set poemes més

01 Setembre, 2021 05:58
Publicat per jjroca, Poemes

Diu la granota


A l’hora dolça,

enmig l’estiu,

diu la granota

que tot és viu.

Que hi ha la mosca

i hi ha el mosquit,

qui fan patxoca

quan ve la nit.

La bassa plena,

el sopar a punt

i lluna nova.

No hi ha granota

amb més bon ull

damunt el terra.


Tan gran tresor


Heu de suposar,

estimada meva,

que un pastís de crema

fa de bon menjar.

Com la vida és plena

de pau i enrenou,

menjo sopes d’ou

quan el cos em deixa.

Parlo amb la sardina

quan la poso al foc

damunt d’un raig d’oli.

Deixeu-me que ho provi

puix tan gran tresor

mai porta boirina.


En eixir la lluna


En eixir la lluna,

la barca somriu,

és en el gran riu

on pensem a una.

Els peixos són pocs,

la gana ferrenya,

vella l’espardenya,

prou nous els records.

En eixir la lluna,

esclata el mussol

en converses tendres.

Espera lluernes,

tot sortint del sol,

quan la mar es muda.


Amb la por d’un nou camí


Amb la por d’un nou camí,

deixí enrere la infantesa,

va passar la gran promesa

de triomfar i esdevenir.

He conegut els palaus

on resideixen els nobles,

nosaltres els pobres pobres

gaudirem d’un vell catau.

Amb la por d’un nou camí,

passo les hores feixugues,

quant poc m’agraden les mudes

i saber-me molt menys qui.

La resta la haig emprada

puix comprar-la ni m’agrada.


A la porta de llevant


A la porta de llevant,

dos galants i tres poncelles,

cap ni una de les belles,

però xisclen i es fan grans.

Ells les tenen per passar,

per burlar-se’n una estona,

la resta ni sol ni ombra

car ben poc han de fruitar.

A la porta de llevant,

hi ha torres de gran alçada

amb merlets amples i nous.

El senyor és dels més tous

puix només fa una penjada

a darreries de l’any.


Paraules s’emporta el vent


Paraules s’emporta el vent

per deixar-les al recer,

és allí on han de ser

més amables i conscients.

Però, alguna, s’escapa,

de cop i volta, se’n va,

no tornarà fins al demà

tot i cercant nova casa.

Paraules de l’infortuni

no ens vingueu a deixar

en un cervell tafaner.

Ell esbrina el primer

per si les pot emportar

abans que un altre les mudi.


Aquesta condemna


Trafegot de mena,

pagès de l’ensurt,

vaig passant com puc

aquesta condemna.

Són els principals

els qui ho saben tot:

saben trobar or

en secrets fondals.

I jo, rabent

del meu desencís,

vaig solcant els camps.

Llaurar els fa grans

i fa un país

més erm, més eixut.


Guerra sense escut


No demano hores

ni tan sols minuts,

vaig passant, a soles,

entre ets i uts.

Convidat de pedra

a festa pagana

ni tan sols tinc gana

quan sóc a la treva.

Guerra sense escut

ni punyal ni espasa

per tal de guanyar.

M’he deixat anar

per si un dia passa

que venço a ull cluc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: