Ni sé ni vull i set poemes més

19 Octubre, 2020 07:12
Publicat per jjroca, Poemes

Ni sé ni vull


Ni sé ni vull

ni regno a la lluna,

visc, d’una engruna,

sense aldarull.

Mon cap, confós,

espera una lluerna,

però hi ha crema

en el meu bosc.

Si he de guanyar,

vull hores toves

i llarga nit.

Mon esperit

diu que són proves

sense aturar.


Vull un avenir


Vull un avenir

allunyat de misèries,

m’agraden les dèries

quan van pel camí.

Nobles vilatans

somien desperts,

són del tot oberts,

perdedors de guanys.

Voldria saber

quan vindran prohoms

a resoldre dubtes.

Són tots els assumptes:

delicats, pregons,

bonament resolts.


Lluiten els gegants


Lluiten els gegants

amb armes ferotges,

són batalles nobles

només per a uns quants.

Des de bon matí,

són a la batalla,

han fet la troballa

del gran enemic.

Aniran plegats

a cercar la llum

d’aquest món immens.

Han trobat el temps

en vell aixopluc,

allí, l’han lligat.


Un rellotge haig


Un rellotge haig

d’on surten les hores,

les voldria noves,

però no vindran.

Vénen sense treva,

des de bon matí,

quan la lluna és plena

i guarneix la nit.

Un rellotge haig

qui parla quan plou

amb un to sensat.

Conta l’entrellat

d’aquest món que es mou

oblidant on vaig.

 

Homenots i tafaners


Homenots i tafaners,

pendents de les mil batalles,

amb poc blat i massa palles,

com volen quedar primers.

En el regne dels sabuts,

com passen setmanes dolces,

gairebé ni tenen hores

per penar i mostrar-se muts.

Viatjants, d’un sol carrer,

com apleguen a la plaça

per lliurar-se al combregar.

Un dia, ells van estar:

dels pocs homes de sabata,

estimats homes de fe.


Les vacances del pagès


Les vacances del pagès:

Menjar, beure i dormir més!

Les demana, a la tardor,

poc després de la verema,

és llavors quan el sol mena

un passeig més curt i dolç.

Es llevarà cap al tard,

haurà la taula parada,

la mestressa l’acompanya

en un punyent esmorzar.

La tomata, la sardina

i un vi negre de cub,

el pa el voldrà de mida,

el dinar, a la una en punt.


Anar a ballar


Poseu-me hores nostramo

per poder anar a ballar,

en posar-me, ni sé parar,

la mossa diu que la xafo.

Són les festes de l’estiu

les més maques de tot l’any,

a la plaça, tot és guany,

ningú perd i es fa ben viu.

Però, en encetar la bóta,

heus aquí el que ha passat

mentre el vi dolç rajava.

Un jovent fa mala cara,

entre tres l’han emportat,

és això el que pertoca.


Solituds i bajanades


Aplaudeixo mon fracàs

quan peno pel meu orgull,

són empreses a curull

les que em fan venir escarràs.

Solituds i bajanades,

em porta la nit sencera,

sóc carona riallera

qui s’esmuny entre les cases.

Com vénen llops sense ovelles

per a cercar el seu condol

i jornades d’amistança.

En el cor, porto recança

i em queixo perquè dol

ser al dessota de les estrelles.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: