Ni sé ni vull i set poemes més
19 Octubre, 2020 07:12
Publicat per jjroca,
Poemes
Ni sé ni vull
Ni sé ni vull
ni regno a la lluna,
visc, d’una engruna,
sense aldarull.
Mon cap, confós,
espera una lluerna,
però hi ha crema
en el meu bosc.
Si he de guanyar,
vull hores toves
i llarga nit.
Mon esperit
diu que són proves
sense aturar.
Vull un avenir
Vull un avenir
allunyat de misèries,
m’agraden les dèries
quan van pel camí.
Nobles vilatans
somien desperts,
són del tot oberts,
perdedors de guanys.
Voldria saber
quan vindran prohoms
a resoldre dubtes.
Són tots els assumptes:
delicats, pregons,
bonament resolts.
Lluiten els gegants
Lluiten els gegants
amb armes ferotges,
són batalles nobles
només per a uns quants.
Des de bon matí,
són a la batalla,
han fet la troballa
del gran enemic.
Aniran plegats
a cercar la llum
d’aquest món immens.
Han trobat el temps
en vell aixopluc,
allí, l’han lligat.
Un rellotge haig
Un rellotge haig
d’on surten les hores,
les voldria noves,
però no vindran.
Vénen sense treva,
des de bon matí,
quan la lluna és plena
i guarneix la nit.
Un rellotge haig
qui parla quan plou
amb un to sensat.
Conta l’entrellat
d’aquest món que es mou
oblidant on vaig.
Homenots i tafaners
Homenots i tafaners,
pendents de les mil batalles,
amb poc blat i massa palles,
com volen quedar primers.
En el regne dels sabuts,
com passen setmanes dolces,
gairebé ni tenen hores
per penar i mostrar-se muts.
Viatjants, d’un sol carrer,
com apleguen a la plaça
per lliurar-se al combregar.
Un dia, ells van estar:
dels pocs homes de sabata,
estimats homes de fe.
Les vacances del pagès
Les vacances del pagès:
Menjar, beure i dormir més!
Les demana, a la tardor,
poc després de la verema,
és llavors quan el sol mena
un passeig més curt i dolç.
Es llevarà cap al tard,
haurà la taula parada,
la mestressa l’acompanya
en un punyent esmorzar.
La tomata, la sardina
i un vi negre de cup,
el pa el voldrà de mida,
el dinar, a la una en punt.
Anar a ballar
Poseu-me hores nostramo
per poder anar a ballar,
en posar-me, ni sé parar,
la mossa diu que la xafo.
Són les festes de l’estiu
les més maques de tot l’any,
a la plaça, tot és guany,
ningú perd i es fa ben viu.
Però, en encetar la bóta,
heus aquí el que ha passat
mentre el vi dolç rajava.
Un jovent fa mala cara,
entre tres l’han emportat,
és això el que pertoca.
Solituds i bajanades
Aplaudeixo mon fracàs
quan peno pel meu orgull,
són empreses a curull
les que em fan venir escarràs.
Solituds i bajanades,
em porta la nit sencera,
sóc carona riallera
qui s’esmuny entre les cases.
Com vénen llops sense ovelles
per a cercar el seu condol
i jornades d’amistança.
En el cor, porto recança
i em queixo perquè dol
ser al dessota de les estrelles.