Com la serpent i set poemes més
14 Octubre, 2020 15:02
Publicat per jjroca,
Poemes
Com la serpent
Com la serpent,
espero un bon estiu,
haver el caliu
de poca gent.
Quan, als capvespres,
ens surt la lluna,
demano, a una,
pau i remei.
Mancat de peus,
avanço, amb ball,
pel corriolet.
Algú despert,
em donaria alls,
menja de déus.
Ella ho ha manat
Com la mare soledat
em vol fer de companya,
de segur que ella m’enganya
sense deixar-me avançar.
Les barques hauran un port
quan el mestral les bellugui,
hauré de fer el que pugui
o em permeti digna sort.
Com la mare soledat
m’aconsella ser feliç
almenys un cop per setmana.
Ho seré de mala gana,
tot a lloms del desencís,
perquè ella ho ha manat.
Amb el cor robat
Amb el cor robat
i un cos ben negre,
qui me l’ha deixat
fora del pessebre?
Ha de ser un mal déu
qui li pari casa,
fill d’una nissaga
qui diu: Ara, creus?
He vingut a ser,
sense massa ganes,
aprenent de res.
Voldria saber
qui em dirà després
que sóc mentider?
Aquelles veus encisades
Quan la tarda s’allargassa
i l’estiu és ben present,
menjo prou i vaig perdent
aquella llar tant de casa.
Eixes veus tan encisades
que s’apropen al meu cor,
vull saber quan estic tot
i quan tornen les maldades?
El sol travessa el castell
i s’amaga a la muntanya
ben cansat de viatjar.
Com també me’n vull anar,
enceto la filigrana
de voltar com un penell.
No passaran les temences
No passaran les temences
en el regne de les pors,
allí, rauen els amors
pendents de les coses seves.
Que si ella no m’ha dit,
que si riu mentre li ploro,
és pensar ben esquifit
qui s’apropa mentre moro.
Sentinelles de l’avern
no em portéssiu més comanda
quan la veig passar a prop.
Ella somia un gran senyor:
ric, potent i bona traça,
mentre, a mi, em guanya el fred.
En aplegar a sant Joan
En aplegar a sant Joan,
encendrem una foguera
amb fustes velles, brostam,
quatre cartrons de primera.
Empaitarem els dimonis,
bruixes velles i nigromants,
hem de lluitar com abans,
del guanyar, ser testimonis.
Quan la flama pugi al cel
i la coca sigui a taula,
encetarem la contalla.
Per fi, hem fet la batalla
que arribarà, fins a l’alba,
ben regada amb moscatell.
La gana que sigui a punt
A l’estiu, enmig l’infern,
anem a fer la torrada:
quatre cebes, cansalada,
per posar-la enmig del verd.
La gana que sigui a punt,
la set banyada amb cervesa,
cada nit, porti la fresca,
hagi joia sense ensurt.
Com posem el treballar,
en safata més petita,
al dessota del gran arbre.
Demano fresca del marbre,
una nit quasi infinita
on sigui permès somiar.
És tou el cap
És tou el cap
i mana la feblesa,
una mà estesa
al fer bondat.
Mireu-me si
endrapo somnis,
el meu dimoni
és prou mesquí.
A la caldera,
hi ha enrenou
i fan contalla,
mentre el sol passa,
cerco batalla
per si hi ha sou.