Com la serpent i set poemes més

14 Octubre, 2020 15:02
Publicat per jjroca, Poemes

Com la serpent


Com la serpent,

espero un bon estiu,

haver el caliu

de poca gent.

Quan, als capvespres,

ens surt la lluna,

demano, a una,

pau i remei.

Mancat de peus,

avanço, amb ball,

pel corriolet.

Algú despert,

em donaria alls,

menja de déus.


Ella ho ha manat


Com la mare soledat

em vol fer de companya,

de segur que ella m’enganya

sense deixar-me avançar.

Les barques hauran un port

quan el mestral les bellugui,

hauré de fer el que pugui

o em permeti digna sort.

Com la mare soledat

m’aconsella ser feliç

almenys un cop per setmana.

Ho seré de mala gana,

tot a lloms del desencís,

perquè ella ho ha manat.


Amb el cor robat


Amb el cor robat

i un cos ben negre,

qui me l’ha deixat

fora del pessebre?

Ha de ser un mal déu

qui li pari casa,

fill d’una nissaga

qui diu: Ara, creus?

He vingut a ser,

sense massa ganes,

aprenent de res.

Voldria saber

qui em dirà després

que sóc mentider?


Aquelles veus encisades


Quan la tarda s’allargassa

i l’estiu és ben present,

menjo prou i vaig perdent

aquella llar tant de casa.

Eixes veus tan encisades

que s’apropen al meu cor,

vull saber quan estic tot

i quan tornen les maldades?

El sol travessa el castell

i s’amaga a la muntanya

ben cansat de viatjar.

Com també me’n vull anar,

enceto la filigrana

de voltar com un penell.

 

No passaran les temences


No passaran les temences

en el regne de les pors,

allí, rauen els amors

pendents de les coses seves.

Que si ella no m’ha dit,

que si riu mentre li ploro,

és pensar ben esquifit

qui s’apropa mentre moro.

Sentinelles de l’avern

no em portéssiu més comanda

quan la veig passar a prop.

Ella somia un gran senyor:

ric, potent i bona traça,

mentre, a mi, em guanya el fred.


En aplegar a sant Joan


En aplegar a sant Joan,

encendrem una foguera

amb fustes velles, brostam,

quatre cartrons de primera.

Empaitarem els dimonis,

bruixes velles i nigromants,

hem de lluitar com abans,

del guanyar, ser testimonis.

Quan la flama pugi al cel

i la coca sigui a taula,

encetarem la contalla.

Per fi, hem fet la batalla

que arribarà, fins a l’alba,

ben regada amb moscatell.


La gana que sigui a punt


A l’estiu, enmig l’infern,

anem a fer la torrada:

quatre cebes, cansalada,

per posar-la enmig del verd.

La gana que sigui a punt,

la set banyada amb cervesa,

cada nit, porti la fresca,

hagi joia sense ensurt.

Com posem el treballar,

en safata més petita,

al dessota del gran arbre.

Demano fresca del marbre,

una nit quasi infinita

on sigui permès somiar.


És tou el cap


És tou el cap

i mana la feblesa,

una mà estesa

al fer bondat.

Mireu-me si

endrapo somnis,

el meu dimoni

és prou mesquí.

A la caldera,

hi ha enrenou

i fan contalla,

mentre el sol passa,

cerco batalla

per si hi ha sou.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: