Dos poemes de nit i deu pensaments divins

15 Març, 2012 04:58
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Quan ve la nit


Quan ve la nit

i l'esperit

tot ho lamenta,

és quan mareja

el saber estar,

el saber anar

a cercar d'esma.

Quan ve la nit

i fuig el sol;

pel rierol,

s'escampa festa:

dues granotes,

del tot raucant,

van festejant

sense finestra.

Quan ve la nit,

i fuig tothom

d'aquells carrers

tan enfeinats,

és quan se sent:

el riure clar,

el miol del gat

i el crit matern

d'anar a sopar.


Carreró


Carreró, sense miols,

amb tres bombetes,

estem a meitat juliol,

sense tempestes.

Les fadrines endevinen

els fadrinots al cafè

i passen i els conviden

i no tenen res a fer.

Carreró envoltat d'ombres,

de pensaments matussers,

dintre les cases, delers,

massa fosca a les finestres.

La mare empenyent l'olla,

l'olla que li vol fugir,

el gas no crida, esvalota

quatre fesols plens de nit.

Carreró, dessota lluna,

que s'atura en el bosc,

va buscant, sense fortuna,

el palau on dorm el sol.

Com les estrelles esclaten

i llencen la minsa llum,

a les cases, tots es maten,

es maten sense difunts.

 

Pensaments divins

 

He estat pregant a Déu, suposo que sap qui sóc.

Jesús està tip d'anar vestit de corder o ser dalt de la creu.

Maria de Magdala estimava Jesús, li regalava, fins i tot, els olis.

Jesús va treballar als serveis socials tres anys.

Jesús va preferir arreglar el món i no taules i cadires.

Satanàs posarà peatge a tots els ponts del diable.

Déu ha vingut a veure'm, feia cara d'enfadat.

Amb dos cursets de vuitanta hores, pots començar a fer miracles.

Jesús procura no passar la nit en cap finca d'oliveres.

Dos sants més i encetaran una altra sala. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: