Poemes curts (CXXXIII)

15 Octubre, 2023 00:55
Publicat per jjroca, Poemes curts

A la vall

de la dissort,

anar al tall

és haver sort

sense fer estrall.


Les comandes

són així:

quatre capses,

un coixí

i mil randes.


Com havia

pocs diners,

menjaria:

poc o res,

cada dia.


Com m'agrada

el descansar

no vull paga

ni pregar,

només lloança.


Sense riures

ni diners,

el meu viure

és saber més,

em farà lliure?


En el regne

de les flors,

has de creure

els vencedors,

hauran el lleure.


Massa hores

de dinar

i els fantasmes

a cridar,

són ben amables.


Com demano

un xic de vi

el meu amo

em fa glatir,

diu que l'enganyo.


Amb la dèria

de saber,

hi ha matèria

per a fer,

no la vull meva.


A les portes

de la mort,

hi ha més ogres

per a tothom,

potser en sobren.


Mentiria,

si de cas,

i sabria

trobar l'envà

de l'enganyifa.


A les voltes

de la tardor,

massa mosques

en tenen prou,

són en absoltes.


Una pedra

en el camí,

mai s'enceta

perquè sí,

algú la trenca.


Les comandes

del sarró:

posar nanses

al porró,

manta d'errades.


En ser hora

de dormir,

és quan toca

agrair:

el no fer nosa.


Quan el sol

aplega al bosc,

tot el fosc

diu que no vol

anar pel solc.


És quan dormo

que la veig

i la trobo

al safareig,

després, ho ploro.


En els riures

de la nit,

vénen lliures

esperits

a cercar el viure.


Caminant

sense mesura

i cercant

a la cordura,

res és més gran.


És si plou

quan me n'adono

que hi ha un bou

qui vol ser lloro

sense enrenou.


Quan havia

pocs diners,

no podia

menjar res,

massa ho sabia.


Com m'agrada

anar a dormir

per si es cansa

el meu botxí

de guanyar massa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: