Poemes curts (CXXXII)
01 Octubre, 2023 04:34
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Si la mossa
es riu de mi,
no es gran cosa
pel matí,
sovint, fa nosa.
Massa ombres,
al camí,
vénen totes
a dormir,
n'hi haurà de sobres.
Les campanes
van volant
i les fades
van mostrant:
cares amables.
Per a ser,
un xic més ruc,
cal saber
els ets, els uts
i empènyer bé.
Com no hi havia
solució,
menjaria
un poc de tot,
sense cobdícia.
A les portes
de l'infern,
els tanoques
ho tenen verd,
n'hi ha de sobres.
Com l'estimo
d'amagat
ni endevino
l'entrellat,
només sospiro.
En el racó
de les hores dolces
sento la braó
com pregona a soles:
No hauran perdó!
Quan el sol
es mostra ardent,
vull bressol
i un parament
per a mi sol.
La tarda passava
pel vell carreró
i, quan em mirava,
deia de debò:
Fas prou mala cara!
Les angúnies
són així:
ben feixugues
per la nit
i un xic porugues.
A la plaça
de la font,
qui riu massa
ni sap com
aplegar a casa.
A les cinc
del dematí:
massa amics
i massa vi,
per a una nit.
Na Tomasa
del meu cor
quan no parla
ni fa el sord,
però m'enganya.
A les portes
de l'infern,
qui no hi toca
poc es perd,
ni farà nosa.
En comptades
ocasions,
avellanes
són melons,
però m'agraden.
Quan anem
en processó,
malparlem
sense cap por
perquè ens salvem.
Quan la barca
va pel riu,
mai demana
ser a l'estiu
per si entrebanca.
Quan la mossa
em ve a cercar,
o faig nosa
o vol menjar,
som poca cosa.
A les terres
de ponent,
quan hi ha guerres
ni les sents,
només tenebres.
Li demano
per venir
i no em canso
de mentir,
és el meu amo.
Amb les ganes
que jo tinc,
guanyant quatre,
en perdo cinc,
farem teatre.