Poemes curts (CXXVII)

14 Juliol, 2023 17:58
Publicat per jjroca, Poemes curts

Quan la mossa

es riu de mi,

li faig nosa

perquè sí,

és poca cosa.


El diumenge

ja se sap:

Mal de fetge

i maldecap!,

lluny de cap metge.


Com havia

pocs diners

no hi havia

interès

ni gosadia.


És quan somio

de debò

quan rondino

en altres llocs,

després ho afino.


A la serra

del Montsià,

cada pena

ha un altar

de bona pedra.


Entre roses,

hi ha un jardí,

les més noves

són per a mi,

n'hi haurà de sobres.


Amb la gana

que jo tinc,

faré un plat

per almenys cinc,

el vull de fang.


Per a menges,

he comprat:

quatre nespres

i un alvocat,

són coses meves.


Li comento,

de bon grat,

que espetego

en fer salat,

després, ho arreglo.


A la lluna

li he de dir

que, si és bruna,

fa glatir,

anem a una?


Com ho compro

prou barat,

quan ho provo

faig mitja part

per si no ho noto.


Com havia

poca son,

mai sabia

l'ocasió

ni la volia.


La més magra

de les sorts

mai es cansa

de ser a port,

un déu l'amaga.


Et comento,

tot seguit,

que menteixo

en ser amic,

massa ho sento.


El diumenge,

anar a ballar,

però al metge

ni cridar,

coses del fetge.


Na Joana

del meu cor,

quan es cansa,

ha molta por,

és la nissaga.


A les portes

de l'infern,

n'hi ha dotze,

però set

ni se n'adonen.


El dissabte,

ja se sap,

juguen quatre

a l'enfadat,

quasi és miracle.


Com havia

tanta gana,

menjaria

molta vianda

amb alegria.


Us diré

que no he sabut:

moure'm bé

dins l'aixopluc,

haig poca fe.


Com confio

de valent

i endevino

el pensament,

però no arribo.


Quatre llamps,

amb els seus trons,

van xisclant

per tot el món,

l'aturaran?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: