Poemes curts (CXXVII)
14 Juliol, 2023 17:58
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Quan la mossa
es riu de mi,
li faig nosa
perquè sí,
és poca cosa.
El diumenge
ja se sap:
Mal de fetge
i maldecap!,
lluny de cap metge.
Com havia
pocs diners
no hi havia
interès
ni gosadia.
És quan somio
de debò
quan rondino
en altres llocs,
després ho afino.
A la serra
del Montsià,
cada pena
ha un altar
de bona pedra.
Entre roses,
hi ha un jardí,
les més noves
són per a mi,
n'hi haurà de sobres.
Amb la gana
que jo tinc,
faré un plat
per almenys cinc,
el vull de fang.
Per a menges,
he comprat:
quatre nespres
i un alvocat,
són coses meves.
Li comento,
de bon grat,
que espetego
en fer salat,
després, ho arreglo.
A la lluna
li he de dir
que, si és bruna,
fa glatir,
anem a una?
Com ho compro
prou barat,
quan ho provo
faig mitja part
per si no ho noto.
Com havia
poca son,
mai sabia
l'ocasió
ni la volia.
La més magra
de les sorts
mai es cansa
de ser a port,
un déu l'amaga.
Et comento,
tot seguit,
que menteixo
en ser amic,
massa ho sento.
El diumenge,
anar a ballar,
però al metge
ni cridar,
coses del fetge.
Na Joana
del meu cor,
quan es cansa,
ha molta por,
és la nissaga.
A les portes
de l'infern,
n'hi ha dotze,
però set
ni se n'adonen.
El dissabte,
ja se sap,
juguen quatre
a l'enfadat,
quasi és miracle.
Com havia
tanta gana,
menjaria
molta vianda
amb alegria.
Us diré
que no he sabut:
moure'm bé
dins l'aixopluc,
haig poca fe.
Com confio
de valent
i endevino
el pensament,
però no arribo.
Quatre llamps,
amb els seus trons,
van xisclant
per tot el món,
l'aturaran?