Poemes curts (CXXIII)

14 Maig, 2023 06:44
Publicat per jjroca, Poemes curts

I havent

tan poca sort,

mengem temps

i plorem tots,

som innocents.


L'amanida

és a punt,

de prou mida

per fer un munt

sense enganyifa.


He comprat rellotge

per mesurar el temps,

les busques són ogres,

mengen sense fre

i, després, rodolen.


És al déu

del gran desert

on reclamo

el desconcert,

no vull més creu.


Quan la mossa

està per mi,

sé que aplega

dolça hora de partir

per no fer nosa.


Les comandes

de la sort

són garrepes,

tenen por:

matins i tardes.


A la festa

del senyor,

mai hi manca:

el gran tambor

enmig l'orquestra.


El metge m'ha dit,

amb to seriós,

que estic malalt,

un cop o dos,

de l'esperit.


Quan aplegui

la calor

de bon matí,

deixeu-me a la font

per a què begui.


El rellotge

de la nit

vol somicar,

però el glatir

el fa ferotge.


Amb seixanta

solucions,

per a guanyar,

pensen els minyons

que res és palla.


He comprat,

per a menjar,

un bon pernil,

no el calia ni salar,

quatre ossos m'han deixat.


Al diable

li comento

com he pecat

i que ho sento,

soc menyspreable.


El cavall i el ruc,

a la quadra estant,

es fan la contalla:

ni mengen com abans

ni volen ensurts.


Manta hores

del matí

van al bosc,

no direm com, allí,

les dèries són toves.


Les temences

són així:

volen cambres

i coixins

amb bones menges.


La fortuna

ja se sap:

va a la lluna

quan li és grat,

on troba cura.


Quan aplegui

al cap del mes,

vull que es queixi

un xic més,

és bon ofici.


La moixaina

de la nit

com escanya

l'esperit

i mai el deixa.


Entre pedres

i un bon temps,

les ovelles

semblen bens,

flairoses elles.


A la casa

de l'oblit,

qualsevol

és bon amic

si posa traça.


Na Maria

comentava

de bon matí:

Al vespre, festejava

tant com volia!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: