Poemes curts (CXXIII)
14 Maig, 2023 06:44
Publicat per jjroca,
Poemes curts
I havent
tan poca sort,
mengem temps
i plorem tots,
som innocents.
L'amanida
és a punt,
de prou mida
per fer un munt
sense enganyifa.
He comprat rellotge
per mesurar el temps,
les busques són ogres,
mengen sense fre
i, després, rodolen.
És al déu
del gran desert
on reclamo
el desconcert,
no vull més creu.
Quan la mossa
està per mi,
sé que aplega
dolça hora de partir
per no fer nosa.
Les comandes
de la sort
són garrepes,
tenen por:
matins i tardes.
A la festa
del senyor,
mai hi manca:
el gran tambor
enmig l'orquestra.
El metge m'ha dit,
amb to seriós,
que estic malalt,
un cop o dos,
de l'esperit.
Quan aplegui
la calor
de bon matí,
deixeu-me a la font
per a què begui.
El rellotge
de la nit
vol somicar,
però el glatir
el fa ferotge.
Amb seixanta
solucions,
per a guanyar,
pensen els minyons
que res és palla.
He comprat,
per a menjar,
un bon pernil,
no el calia ni salar,
quatre ossos m'han deixat.
Al diable
li comento
com he pecat
i que ho sento,
soc menyspreable.
El cavall i el ruc,
a la quadra estant,
es fan la contalla:
ni mengen com abans
ni volen ensurts.
Manta hores
del matí
van al bosc,
no direm com, allí,
les dèries són toves.
Les temences
són així:
volen cambres
i coixins
amb bones menges.
La fortuna
ja se sap:
va a la lluna
quan li és grat,
on troba cura.
Quan aplegui
al cap del mes,
vull que es queixi
un xic més,
és bon ofici.
La moixaina
de la nit
com escanya
l'esperit
i mai el deixa.
Entre pedres
i un bon temps,
les ovelles
semblen bens,
flairoses elles.
A la casa
de l'oblit,
qualsevol
és bon amic
si posa traça.
Na Maria
comentava
de bon matí:
Al vespre, festejava
tant com volia!