Poemes curts (CXXII)

02 Maig, 2023 05:57
Publicat per jjroca, Poemes curts

Al pagès

he demanat

que en vull més

d'arribar tard,

ho tinc ben verd.


Ni la lluna

es riu de mi

ni la bruixa

em fa patir,

és molt poruga.


Com la gana

ha demanat:

sortir de casa

i fer el soldat,

ni gens, m'agrada.


A les hores

del recés,

les més toves

no volen res,

són massa pobres.


Com demano

per a mi:

Haver amor

i no gaudir!,

després, l'enganyo.


Amb les bones

intencions

ni els manobres

fan maons,

són massa nobles.


Com em deia

el frare Joan:

Anar a missa

et fa gran!,

ell ho sentia.


De les converses

amb rucs,

els menys enzes

semblen muts,

seran les presses.


Per a aprendre,

a no saber,

cal entendre

com s'ha de fer,

sinó a rebre.


Em comenta,

el meu amic,

que haig pressa

en fer-me ric,

deu ser feblesa.


Les campanes

de la sort

són germanes

de la por,

a cops, s'enfaden.


Si s'enfada,

li diré

que, si calla,

jo també,

mai s'apaivaga.


Per a aprendre

anar a dormir,

cal entendre's

amb el llit,

li dol el rebre.


A la casa

dels parents,

tres són massa

i, és present,

qui no fa falta.


En el regne

de les flors,

qui vol rebre

cerca el sol

per a no ser tendre.


Quan el vent

aplega a l'hort,

el pebrot

diu que no el sent,

es veu que és sord.


Amb la força

de l'estiu,

cada mosca

en val mil,

sempre en revolta.


Amb les ganes

que jo tinc,

pujo escales

fins al cim

per si m'esguarden.


La més maca

de les cinc,

compra aigua

i ven el vi,

potser li agrada.


A la casa

de la mort,

mai es cansa

el somiador

ni diu què passa.


Entre piques

i poals,

com s'obliden

els de dalt

de prendre mides.


El camí

que porta al mas

pel matí

deu ser més llarg

o m'ho fa a mi.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: