Poemes curts (CXXII)
02 Maig, 2023 05:57
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Al pagès
he demanat
que en vull més
d'arribar tard,
ho tinc ben verd.
Ni la lluna
es riu de mi
ni la bruixa
em fa patir,
és molt poruga.
Com la gana
ha demanat:
sortir de casa
i fer el soldat,
ni gens, m'agrada.
A les hores
del recés,
les més toves
no volen res,
són massa pobres.
Com demano
per a mi:
Haver amor
i no gaudir!,
després, l'enganyo.
Amb les bones
intencions
ni els manobres
fan maons,
són massa nobles.
Com em deia
el frare Joan:
Anar a missa
et fa gran!,
ell ho sentia.
De les converses
amb rucs,
els menys enzes
semblen muts,
seran les presses.
Per a aprendre,
a no saber,
cal entendre
com s'ha de fer,
sinó a rebre.
Em comenta,
el meu amic,
que haig pressa
en fer-me ric,
deu ser feblesa.
Les campanes
de la sort
són germanes
de la por,
a cops, s'enfaden.
Si s'enfada,
li diré
que, si calla,
jo també,
mai s'apaivaga.
Per a aprendre
anar a dormir,
cal entendre's
amb el llit,
li dol el rebre.
A la casa
dels parents,
tres són massa
i, és present,
qui no fa falta.
En el regne
de les flors,
qui vol rebre
cerca el sol
per a no ser tendre.
Quan el vent
aplega a l'hort,
el pebrot
diu que no el sent,
es veu que és sord.
Amb la força
de l'estiu,
cada mosca
en val mil,
sempre en revolta.
Amb les ganes
que jo tinc,
pujo escales
fins al cim
per si m'esguarden.
La més maca
de les cinc,
compra aigua
i ven el vi,
potser li agrada.
A la casa
de la mort,
mai es cansa
el somiador
ni diu què passa.
Entre piques
i poals,
com s'obliden
els de dalt
de prendre mides.
El camí
que porta al mas
pel matí
deu ser més llarg
o m'ho fa a mi.