Poemes curts (CXIV)

01 Gener, 2023 05:51
Publicat per jjroca, Poemes curts

Una mossa

m'ha de dir,

que la cosa

no és per a mi,

després, reposa.


Com l'estimo

de valent,

l'acoquino

i no se sent,

més tard, l'admiro.


La vella bruixa,

en eixir del prat,

va sentint la queixa

del passat sembrat

de manca, de treva.


Amb sis plats

de bon dinar,

sento el nyap

i l'endemà

com van a pams.


La més curta

de les nits,

fa pressura

d'esperit,

això, mai es cura.


Quan la lluna

es vol vestir,

busca escuma

d'organdí,

és molt tossuda.


Na Joana

diu que em vol,

però enganya

com el sol,

és molt galana.


Com m'agrada,

un cop al mes,

menjar, amb gana,

carn o peix,

faig demanda.


Quan em trobo

amb un ric,

sempre provo

d'ésser amic,

m'acomodo.


Una jove,

al jardí,

posa ordre

dia i nit,

és molt mediocre.


A la casa

dels parents,

quan esclata,

plora el vent,

és ben carbassa.


Les temences

de la nit

duen penses

i embolics

enmig les presses.


A la feina,

vaig a peu

en dur l'eina

per si em veu

la veïna.


Quan aplega

la dissort,

com es queixa

de la por,

és cosa seva.


A l'escola

ve el Nadal,

posa a prova

el foc pairal

quan el troba.


He comprat

per berenar:

un tallat

i molta carn,

m'he passat.


Ploraran els rics

quan vingui la Parca,

no els plaurà la barca

ni aquells mal veïns

qui esguarden la gràcia.


En mon paradís,

sobren les tenebres,

naixen ben cobertes

d'un vel fonedís,

ningú està per elles.


Descobrir l'encert

enmig de les mentides

sempre amanides

a trobar qui es perd

enmig enganyifes.


Cridem a l'amor,

és ben a la vora,

esperant si troba

algun guanyador,

es perden alhora.


Un capvespre

de tardor,

és un mestre

somiador,

avui i sempre.


Amb els riures,

he trobat

tots els viures

que has deixat,

ho he d'escriure.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: