Poemes curts (CI)

14 Juny, 2022 05:57
Publicat per jjroca, Poemes curts

Si la pensa és nova

i, avui, vol pouar,

el poal és car

i no és massa cosa,

fa de mal llençar.


Mai demano

per a mi

ser cap amo

i haver de dir:

el poc que guanyo.


A la casa

de ponent,

manca gana

i sobra gent

fent mala cara.


Com demanaria,

si l'amor volgués,

sentir la follia,

perdre, a cada mes,

rajolins de vida.


M'agrada volar,

segut, a l'estança

per a anar a la dansa

de moure aquest braç

quan el cap li mana.


Mai voldria

anar a la mar

quan em parla

de la follia,

del gran gronxar.


Mariner,

sense taverna,

com enceta,

pel carrer,

sons de feblesa.


Recordo la tarda

captiva del bosc

parlant amb la fada

d'un reialme fosc

on tot encantava.


Les hores perdudes

no tenen ni son

ni es mantenen mudes

quan els vent les mou,

són massa porugues.


És la lluna qui s'espera

quan demano anar a dormir,

parla poc, és mentidera

i m'enganya perquè sí,

és després quan riu planera.


Hauré de morir

una altra vegada,

morir tant m'agrada

que ploro, a mitja nit,

per si aplega i passa.


Amb tres menges,

quatre flors,

com et demano paciència,

el festejar és una ciència

mai donada a l'amor.


Quan segava el blat,

deia la rosella:

Essent tan vermella,

haig enamorat!

El pagès vol menja.


M'agradaria oblidar

l'escalfor del llit,

el clam de la nit

quan ignora on va,

no sé perquè ho fa.


Quan la llarga agonia

va prenent les flors,

com recordo la bonior,

la bellesa d'aquell dia,

poc després, haig mal de cor.


Hauré de saber

si l'amor primer,

a l'era, m'espera,

haig una promesa,

però no ho sé ben bé.


Porteu-me al morir

sense massa pressa,

haig la cuina encesa

i un lluç per fregir,

la mort riu i espera.


No hi ha cases per buidar

ni secrets inabastables,

els vellets van marxar

sense prendre aigua ni aire,

la resta la van deixar.


L'escalfor del foc,

aquell foc quan crema,

prompte la verema

vestida de most

riurà mentre pena.


El desert comença

al darrer carrer,

mai ho pogué ser

d'una altra manera

al poble sever.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: