Poemes curts (XCVIII)

01 Maig, 2022 02:46
Publicat per jjroca, Poemes curts

Na Maria,

mentre dorm,

com somia

que té son,

sempre és al dia.


És quan plou

al dematí

quan no em moc

vora del llit,

és el meu jou.


Quan la mossa

vol amor,

com proclama:

Si em vol,

potser es cansa!


A les pors

del sacrifici

és millor

haver bon vici,

hi guanyen molts.


Si la menja

és per a mi,

hauré revenja

si mana el vi

o sobra pressa.


Mai es cansa

el pobrissó,

menja poc

i cau rodó

sense recança.


És quan plou

que estic content,

canta el llop

mentre em veu,

ni agafa set.


Quan demano

anar a ballar,

no té pressa

en arribar,

quant ho estranyo.


Si la sínia

diu que sí,

al migdia, a dormir

per a fer vici

amb alegria.


Com en sóc

tan saberut,

menjo porc

i trobo el gust:

a poc a poc.


Com demano,

per la nit,

sentir el vent

quan va a dormir,

la por la tinc.


Les seixanta

solucions

tarden massa

quan hi ha sol,

després els passa.


No vull cambres

sense nit

ni poncelles

sense crit,

faré revetlles.


A la casa

del mai més,

del què passa,

qui sap res?

Res, encara.


Quan la jove

va a la font,

la veig noble,

amb intenció,

glatint de sobte.


Enmig de l'hort estant,

sento les converses:

tranquil·les, despertes,

d'aquells quatre enciams

parlant amb les cebes.


Com l'aranya,

adelerada,

veig que escanya,

enfurismada,

una mosca prou cansada.


Les paraules

van al vent

on, les maules,

van dient:

Plorem debades!


En el si

del meu convent

sento qui

es va planyent:

Pobre de mi!


Al desert,

quasi mai plou

i és despert:

desig i prec

sense enrenou.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: