Poemes curts (LXXXV)

16 Octubre, 2021 22:55
Publicat per jjroca, Poemes curts

No han de venir

les hores tardanes

a cercar mil cambres

on passar la nit,

de segur que es cansen.


Canta la sínia i el ruc

no porta pressa

diu que la cuina està encesa

i fa meravella, al gust,

aquell bullir de paella.


Com deia,

la vella llei:

sense teia

i sense rei,

la plana es queixa.


Cada vespre,

quan ve el son,

el noi tendre

sap per on

i es fa entendre.


Al carrer

del més valent,

falta gent

per a poder

marxar corrent.


La conversa

va durar

fins que ella

va entrar

i féu la seva.


Hauré de demanar

nou encanteri

abans que engegui

aquell bé somiat,

haig ben poc senderi.


Quan la tarda passa

i aplega la nit,

un monstre adormit

em dirà que encara

tot ho he d'enllestir.


El més noble

sentiment

diu que el vent

el torna roure,

deu ser pobre.


Vaig anar a demanar-la

a primers de mes,

el pare diu que no hi és

perquè va fugir de casa

atipada de retrets.


He de vendre

i no pagar,

puix no hi ha

més per a entendre:

avui, demà.


Les comandes

de la sort

fan del món

les mil corrandes

per a molts.


Com demano

anar a ballar

i plorar

quan no ho veu l'amo,

no me'n sé estar.


La més bella mossa

de tot el carrer

menteix quan es posa

a parlar un xic més

del que li pertoca.


La Mariona

del meu cor

quan és sola

menja poc,

només olora.


Com l'amor demana

que el deixi anar

ni sé perquè ho fa

ni perquè s'enfada

quan no vol lluitar.


A la casa

dels vençuts,

ni ets ni uts

ni festa grassa,

només remucs.


A les ombres

del meu bosc,

mai és fosc

quan vénen totes:

les abelles per les flors.


Quan vinguin totes

a cercar flors,

dessota el sol,

perdré les hores

entre records.


Quan el cànter

va a la font,

diu que el marbre

fa fredor,

deu ser un miracle.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: