Poemes curts (LXXXIV)

01 Octubre, 2021 04:56
Publicat per jjroca, Poemes curts

Quan el carro ple

va per la drecera,

si li agafa pressa,

diu que li convé:

Tornar a casa seva!


Amb les bones intencions,

aplega la nit,

pensa l'esperit

que hi haurà raons

i volen dormir.


Quan la lluna vella

demana per mi,

dieu-li que sí

puix sóc un amic

ben poblat de cella.


A la tarda de tardor,

quan el sol, cansat, davalla,

és ben ple l'abeurador

amb més aigua que pas palla,

més mosses que balladors.


Qui demana

anar a dormir

porta gana

al coixí

per si esbatana.


El pobre ruquet

com brama a la sínia,

no li plau la vida

ni troba l'encert

per fugir un dia.


Com li he dit

al caragol:

Cal trobar un amic,

faci fred, faci calor,

per si un dia cal fugir.


Es farà saber

que, al punt del migdia,

tota la família

ja serà al verger,

cerquen companyia.


Amb més ganes

que diners,

les menjades

esdevenen plaers

quan són debades.


Estimar, t'estimaria

si em donessis l'ocasió,

no cal dir com sóc de bo

puix em passo tot el dia

demanant el seny i el cor.


Em passen les hores

de l'anar a dormir,

són massa cabòries

per no dissentir

que em troben a soles.


En el regne,

no hi ha rei

al servei

de l'amor tendre,

minso remei.


Na Maria demanava:

una cambra per a dormir,

com l'hauria d'enllestir

si no tinc diners ni gràcia,

després, veig que es riu de mi.


Manta de pauses

per a treballar,

hi ha força taules

per a jugar,

totes amables.


He de ser gran mentider,

de bona mena,

pel matí, vull la lluerna

sense dir-li per a què,

de segur que crema.


A la nit, demano

anar a ballar,

com no puc anar

esclato i parlo

d'un país llunyà.


Les porugues cantarelles

van pel món ensinistrades,

mai entraran a les cases

si no troben les roselles

qui riuen i entabanen.


Cavaller, quan va a la guerra,

no s'atura per somiar,

és després del batallar

quan es queixa i s'esguerra

perquè al regne vol tornar.


En entrar a la taverna,

gairebé em torno diví,

és així que em posa el vi:

ensarronat i per terra,

esperant que es faci nit.


Primavera endolcida,

somiant els contes de mel,

com vol anar de seguida

a l'indret on no fa fred,

poc després, ja se n'oblida.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: