Poemes curts (LXX)
01 Març, 2021 05:43
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En el dur passar
de les hores fosques,
són massa les mosques
i minso el menjar,
és llei per tanoques.
Molts amics,
sense esperança,
són a França
fent-se rics,
tot fa plaça.
En el si de la mar
hi ha una sirena
que sempre es queixa
del bé i del manat
és talment perversa.
El dimoni, avui, m'ha dit
que pecat és obra clara,
si feinejar tant m'agrada
hauria de cercar amic
a qui donar la tabarra.
Les fulles com ploren
quan parla tardor,
és un temps traïdor
on cauen i moren
demanant perdó.
En el reialme
de la poca sort,
quan en vénen quatre
diuen que en són dos,
un petit miracle.
Quan vinguin els déus
a cercar judici,
doneu-me un ofici
que no porti creus,
són amics del vici.
En un terra
sense llum,
hi ha més fum
que no foguera,
és el costum.
Parlen les fulles
de la tardor,
totes porugues
amb ai al cor
mai seran mudes.
Amb la manta
i força son
vaig per on
la vida esclata,
massa enrenou.
En el regne
de l'oblit
cada heretge
és bon amic
i ben tendre.
Moriran els dies
sense massa nom,
són tan pobrissons
tan fets a mentides
que fugen del tot.
Per no haver més
que hores feixugues
se'm fan més porugues
les joies del ser
en terres eixutes.
Quan hauré arribat
a la nova casa
trobaré: la tassa,
la menja i el plat,
tot m'agrada massa.
Quan aplegui a ric,
quina gosadia,
he de cercar amic,
de nit i de dia,
per si és fredolic.
En el regne
de les flors
cada vespre
hi ha cançons,
totes tendres.
En el gran reclau
on dormen les hores
mai es posen totes
perquè no s'escau,
prou n'hi ha de sobres.
Quan l'abella
dóna mel
diu que espera
anar al cel,
després delera.
Com he de sentir,
quan udola el llop,
el crit del pastor
en trencar la nit,
seran massa pors.
Els cavallers,
en ser al castell,
volen atuells
ben grans i ben plens,
mai són per a ells.