Pobre de mil somnis i set poemes més

07 Març, 2021 11:59
Publicat per jjroca, Poemes

Pobre de mil somnis


Pobre de mil somnis,

hereu com tothom,

ni plata ni or

porta mil oprobis.

El temps l’ha desat,

en gran paradís,

un xic malaltís,

amb el cor obert.

Pobre com la nit

va cercant història

en gran viatjar.

Algú ha de posar

capsa a la memòria

per tal de guarir.


Demanar un amic


Us faig sabedors

que porto feblesa,

vaig, pel món, de pressa

sense cap raó.

No porto l’enginy

lligat a una bossa,

em faria nosa

si sabés mentir.

Un dubte em durà,

a mans d’embolics,

a trobar resposta.

Algun ric ni gosa

demanar un amic

per somiar i callar.


Suposar per suposar


Suposar per suposar,

deixeu-me una estona lliure,

m’agrada el temps d’escriure

quan el cap es deixa anar.

Oblidat d’homes i déus,

he de fer-me a l’infortuni,

una pluja és un diluvi,

pocs creients i massa ateus.

Esmolar ungles i pensa

per tal d’anar a caçar:

elfs, ogres i fantasmes.

Va ser cosa de les fades:

un cop et deixes anar,

és quan aplega feblesa.


El cavall d’una peça


Entre cavalls, cavallers

i la batalla encetada,

he trobat una altra espasa

per a guanyar tot un mes.

La primera, us ho diria,

coneixia troncs i pedres,

mossegada a les primeres

batalles de tots els dies.

El cavall, d’una peça,

camacurt, assedegat,

els dissabtes prou es queixa.

Entre sals, durà el sucre

per a encetar lluita tardana

acabant en el gran dubte.


Com avança l’amistança


Com avança l’amistança

pel carrer de solitud,

caldrà prendre la virtut

per a saber com acaba.

Som nosaltres, els humans

els qui endarrerim la cura,

havem la pensa feixuga

i somiem de tant en tant.

Conqueridors i prou murris,

no havent castell ni voltants

on enllestir les batalles.

Quan l’hivern va d’acaballes,

de segur que ens farem grans

abans de saber-nos nuvis.


Esperant qui ve


Manta gana, força son

i finir a saber on.

És la vida una sorpresa

per a pobres i perdedors,

tots perdent les mil empreses

farem força escomeses

amb caire deslliurador.

I, després, tornem a casa

per a raure a prop la llar

i torrar una sardina.

Com llumener s’endevina

quan és a punt d’arribar

esperant qui ve, com passa

aquest deure d’estimar.


No hauré més remei


No hauré més remei

que llevar-me d’hora i tallar l’herbei.

Massa gossos i pastors

caminen cap a Betlem,

van cercant el Naixement

tot un fet enlluernador.

I l’estrella com convida

al deure gran de ballar

en una festa infinita.

No cal, que si em pica

hauràs deure de pecar

per si s’atansa una mica,

després, vindrà un gener

on glatir i guanyar fred.


Com s’esbatanen


Em cal saber,

de primera hora,

on el seny es troba

i on vol quedar bé.

Després, vindran

les nits sornegueres

envoltades d’estrelles,

farcides de galants.

Com les pubilles,

pensant, en el futur,

els somnis entrebanquen.

Com s’esbatanen

els deures ben perduts

per esbrinar on nien.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs