Poemes curts (LX)
01 Octubre, 2020 06:39
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En el regne
del gran son
els heretges
ja ho hi són:
nits ni vespres.
Llarga lletania
per a quatre sants,
la meitat són grans,
ben plens d'alegria,
els altres, no tant.
Amb manta alegries
i un polsim de son
em passen els dies,
sense notar el món,
amb panses i figues.
Una nit dormia
dessota d'un pi,
amb tanta malícia
que ni ho podré dir,
són fruits de vida.
Quan l'estiu demana
descansar un moment
en sóc prou conscient
descanso, amb la mandra,
tendre com un nen.
En el frec
de l'enyorança,
com m'assec
sense recança,
demanant fred.
Portaré al meu cor:
son i melangies,
sempre amanides
per a prendre-ho tot
o millor em convides.
Ben prompte,
al dematí,
porto l'ogre
a dormir,
és mediocre.
Quan un sol de foc
defuig de les ombres,
em creixen penombres
per posar-se enlloc
de les penses nobles.
En un ram
de roses roges
les més boges
fan un clam,
després, sotgen.
La meitat dels somnis
fugen en dormir,
com són testimonis
del meu avenir,
passen dels oprobis.
En el regne dolç
de les malifetes,
manquen les promeses
qui porten enlloc,
massa volen festes.
El cel anuncia
el temps de tardor,
enfosqueix el dia,
escurça el seu món,
la fulla s'angúnia.
Quan la pluja arriba
al carrer d'enmig,
la velleta crida,
diu que vol dormir,
com li plau la vida.
Esperant tardor,
m'assec a la vora
dessota de l'om,
és llavors quan plora
i em diu quant li dol.
Massa pedres
del camí,
saben qui
les vol de veres,
dies i nits.
Esperant la pluja
a la plaça estant,
la seca es fa gran
com deia la bruixa,
sempre malparlant.
Com em plau el volar
a les hores fosques,
pensen els tanoques,
no me'n puc estar
d'amagar-les totes.
Dies de tempesta
sense massa sort,
algun déu somort
odia la festa,
ens omple de por.
Passaran les nits
sense massa son,
els joves no hi són,
diuen que han patit
febleses del joc.