Pensaments educatius (LXIV)
01 Desembre, 2020 14:44
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Encara no hem resol el problema del son.
Si acabo el curs, seré a la mar.
Els completaré l’examen, no vull que agafin estrès.
Els he dit que estudiïn, no ho han entès.
Si aixeco les persianes, fugen les idees.
Va ser tombar el full i refredar-me.
Els alumnes només volen fer examen de consciència.
Saben escriure, posen dilluns amb hac.
Cinc minuts de classe, ja perden les ganes.
Mentre no hi era, han provat de desnonar-me.
Provaré de fer una explicació llarga de dos-cents quaranta segons.
Si no sabeu què fer, proveu de volar.
He demanat, amb ganes, que aprendre sigui llaminer.
Els conceptes nous hauran de fer cua.
Va ser: Posar les notes i deixar de fer-me cas.
Si aprenen poc, el viatge serà curt.
No cal aprendre, llueix poc.
Treballeu les aproximacions a les veritats.
Porteu paraigua, per si apleguen les idees.
Alumnes sense neguit, n’he demanat almenys cinc.
Ja som a classe, aixequen el teló.
No recordo si entrem o sortim.
El llibre és a la caixa de Pandora.
Els posaré un rei a la panxa i un enze al cap.
Hauré de valorar l’avorriment.
La nova reforma: Aprendre català fent servir el castellà.
El millor de la prehistòria són les cròniques curtes.
He acordat, amb els alumnes, no parlar fins que m’enyoren.
El departament només vol classes de dos badalls.
Si aprenen anglès, on aniran?
He portat conceptes, però me’ls prenen de les mans.
Les converses intel·ligents duren menys.
Diuen que estudien, de segur que ho amaguen bé.
Alumne innocent, no troba la desesperació.
Els he donat dos conceptes i una carpeta on desar-los.
No vull anar a l’infern sense referències.
Ja fan bé de no escoltar massa.
Ensenyar és un carrer sense massa portes obertes.
El millor de l’escola és el redós.
Vénen tard perquè els dol esgotar-vos.
Ara, els ensenyaré les bucals.
Aprenen poc, però sense neguit.
Tampoc fan falta massa savis.
Les classes de deu minuts ja són llargues.
Cal passar dels conceptes a les receptes.
Haig problemes d’aprenentatge, però no es mouen.
El procès d’aprendre ha estat prou alentit.
No sé si ensenyaré res avui, no he vist la lluna.
Els resultats han estat bons, però una mica agres.
N’han encertat una, però era d’un altre control.
Els he convidat a pensar sense paga.
Començarem la classe en: tres, dos, un,...
Em conformo que respirin sense dificultat.
Em costa oblidar on sóc.
No entenc perquè no escolten.
Els regalaré un globus a mig unflar.
Encara no sé si pensen o respiren fluix.
He après que una lliçó és un dubte continuat.
Un dia d’aquests, de segur que ho entenen.
La meitat dels alumnes ni necessiten el doctorat.
No n’he suspès cap, he oblidat posar les preguntes.
Els dies de vent, fem servir els llibres més gruixuts.
Si aprenen més igual es malmeten.
He encomanat alumnes sincronitzats.
Quan sóc a classe, dubto millor.
Un dia d’aquests es posaran a treballar.