Pensaments educatius (LXI)

14 Octubre, 2020 15:04
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He prohibit llegir llibres de més de quatre fulls.

Feu-los saber que existeixo.

Sovint, oblido les respostes.

Porten deu segons treballant i dos ja es queixen.

Faríem potències, però ha vertigen.

Comento el dictat i preparo la farmaciola.

És el millor alumne que tinc, no ens coneixem.

El comiat ha estat un moment dolç.

Agraeixo les respostes abans de les preguntes.

Si coneixen les vocals, poden arribar a president.

Escriure és un desvestir-se barat.

De moment, volen baix.

He llogat un esperit per cada cinc alumnes.

És un alumne nou, no de nou.

Fem comprensió escrita: q b!

He descartat l’ortografia com a primera opció.

Ja he cobert les places de superdotats.

Lliguen caps, però sense corda.

Posaré notes després del terratrèmol.

Darrerament, llegeixen sense esgarips.

Els diumenges és quan aprenen millor.

Menys mal que no les encerten.

Acostumen a resoldre problemes sense plantejament.

Els darrers cinc minuts són indefinits.

Els dilluns els deixo que somien.

He errat vint vegades i no ha despertat ningú.

Es prega no despertar-me en cinc minuts.

Han de saber on comença el pensar.

Massa coneixement necessiten més d’un cap.

Hem decidit passar del dubte al desconeixement.

Han assolit dos objectius: recollir i anar-se’n.

Estan en un punt d’aprenentatge imprecís.

Ja he recollit els dolços fruits de la desfeta.

He aconseguit avorrir-los a tots.

Estem al desembre i anem per la tercera ratlla.

Han sortit al pati sense compromís.

Quan els trec la feina no solen criticar-me.

Aprenen poc, però amb dubtes.

Han declarat la biblioteca: zona de perill.

Els huns van arribar a Roma, i els altres?

Gaudeixo de immunitat, no em poden ni veure.

No em costa trobar la solució, el complicat és cercar-la.

Ha fet una redacció anàrquica de quatre paraules.

A la taula del mestre, hi ha un llibre, s’haurà perdut?

M’agrada: tocar el dos i rebre’n tres.

Aprenien fins que aplegà l’ordre.

En quedar-me sense gos, he hagut d’aprendre a fer lladrucs.

Com no aprenen prou, em lloen.

Predicaré amb l’exemple, però des de lluny.

Haig sis alumnes de memòria fràgil.

No estic motivat, avui no vull perdre.

Encara no saben per a què serveix una finestra.

He demanat una pluja d’idees, no de pedres.

Quasi estic convençut que, tres, no saben volar.

He anat a la fira, però hem tornat tots.

Entre que no escolten i no senten, en porto quinze.

Han perdut els papers i un sac amb lletres.

No m’escolten, però tampoc els sento.

He donat una lliçó, va caducar ahir.

Si una hora té seixanta minuts, per què un dia no té seixanta hores?

Estic fent un curset d’oblit ràpid.

Porto sis setmanes ensenyant les hores.

El control era fàcil, no calia respondre’l.

Lligueu-vos bé les espardenyes i a veure on farem cap.

No recordo si feien: angles o anglès.

Acostumo a fer el paper d’enfadat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: