Pensaments educatius (LX)

01 Octubre, 2020 06:48
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

No crec que em guanyin en paciència.

A partir d’ara, tots els problemes seran comestibles.

Intento explicar que els dubtes no intoxiquen.

El pobres haurien d’aprendre sense pensar.

Els acostumo a perdre a la tercera paraula.

Ja saben llegir pàgines d’ofertes.

Llenço idees per si alguna arriba.

Salten de dubte a dubte amb poca alegria.

Si pensen prou, igual plou.

Coneixen les lletres, però no saben on van.

Massa dubtes em porten al buit.

En acabar la classe, se senten campanes.

No digueu mai: Aniré a fer un mos!

Mai dubteu del meu neguit.

Primer aprendre a llegir d’esquerra a dreta.

Els ensenyaria el camí, però no el seguirien.

Dos, aprenen sols, els altres s’esperen.

En obrir els llibres surten els fantasmes.

Ells són creatius, però sense regles.

Demà no hi ha escola, sol passar els divendres.

Haig menys cérvols que tortugues.

Fins els dies de vent, prefereixen el pati.

Estic disgustat, però no els ho faré saber.

Ésser pastor és complicat quan hi ha massa llops.

M’han fet un concurs de menyspreu.

Hem salvat el curs sense massa nàufrags.

El més dolç del curs és el comiat.

Cerco alumne que escolti mentre parlo.

He fet un discurs llarg de vint-i-cinc segons.

Dos més un ja és complicat.

Si aprenen, encercleu el dia.

No poseu massa fil a cap agulla.

Si en lloen, s’acosta la tempesta.

Cal aprendre a travessar els deserts.

Feu errades, els fa il·lusió.

Tampoc cal compadir-los.

Assoliu una cal·ligrafia aproximada.

Cada deixeble és un aspirant a mestre.

Confio que demà em deixin respirar.

Els resultats són bons, però els faltava picant.

El neguit ha de ser dalt, no me’l trec de sobre.

Els he deixat sols, tres ja deuen tenir por.

Hem acabat el llibre i treia fum.

Va ser: pujar la persiana i oblidar-se de mi.

Si és prou neguitós, el comptaré dues vegades.

Els faré saber que algú ha de manar.

Va ser encetar el llibre i xerricar les dents.

Ens guanyen, però aturen per descansar.

Tenen visió, però els manca llum.

Va ser obrir la llibreta i posar-los a ratlla.

Per molt que m’odïin, els guanyo.

Milloren, ja fem dictats de tres paraules.

De moment, llegeixen cap a fora.

Posarem objectius terminals sense terminis.

No sé si aprenen o ensumen.

He fet un control amb respostes monosíl·labes.

Posarem una paperera per als dubtes.

Estic provant d’estudiar per a sord.

Haig dos assistents: la mosca i la finestra.

Haig vint crítics i dos consellers.

Va ser: sortir i tornar-me invisible.

Escriuen poesia sense fer servir el vers.

De vegades, els pregunto, però fluixet.

El perillós de les paraules és si aprenen a volar.

Han llegit dues paraules sense respirar.

Estic venent la memòria a bon preu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: