Epitafis (LXIV)
01 Desembre, 2020 14:39
Publicat per jjroca,
Epitafis
Anul·leu la visita al metge.
Es prega controlar els decibels.
He oblidat l'aniversari.
Al nínxol del costat, paguen millor.
En un parell de mesos, em recuperaré.
No recordo deure-li res!
Ara, m'he fet anarquista.
Estic pendent que em posin una campaneta.
Estic en un moment delicat.
Necessito un certificat de bona conducta.
Perill, la veïna necessita roba.
Procureu no aixecar pols.
Gairebé no haig compromisos.
Porteu-vos l'esmorzar.
Ahir, vaig agafar fred.
Gairebé, no encenem el foc.
Oblideu les presses.
He aconseguit lliurar-me del lleixiu.
Escriuria, però hi ha censura.
He provat de badallar i m’han caigut dues dents.
He fet vaga de ploma i tinter.
Haig menys ganes que diners.
He donat de baixa: sis neurones.
Darrerament, no em faig il·lusions.
Estic pendent d’un miracle.
De fet, no havia de venir.
Un cop aquí, tot són avantatges.
Haig la meitat dels àtoms en vaga.
Em noto com a desencantat.
Ja fa mesos que no m’arriba la paga.
Posa’t com vulguis, però no penso en tornar.
Estic endevinant gairebé poc.
Estic acostumant-me a no fer res.
No vull ni pensar com pagaré el lloguer.
Un dia d’aquests, passaré per casa.
No sortiré si no m’ho demanes.
Vaig pagar un taüt amb wi-fi.
Ahir, va venir un a fer-me por.
Estic disposat a canviar de creences.
He demanat el confessor de guàrdia.
Si vols entrar, ensenya’m el carnet d’identitat.
Porto setmanes dubtant de tot.
Demà no obriré, hi ha visites concertades.
Segueixo amb la idea de fugir.
Estic obert a crítiques constructives.
Vés a saber on seré demà?
Cada dia m’amoïno menys.
Si portes pressa, torna demà.
Necessito les dents, vull xerricar.
Darrerament, no llegeixo.
Demà, pensaré més tard.
En sentir la campana, ja pots pregar.
Va ser entrar i començar la vaga.
He aconseguit sortir en divendres.
El proper diumenge no hi seré.
Algun dia, he de passar pàgina.
Estic triant-te un bon dia per a venir.
M’han pres el pèl i un dit.
Abans de respondre, he de fer memòria.
Com demostro que no hi estic d’acord.
Compte, he sentit un gos.
Ara, parlo per mim.
Sembla que arribaràs prompte.
No puc ni veure el soterrador.
No penso lliurar-me al vici.
Em costa canviar d’idees.