Epigrames (CXXXVII)

13 Desembre, 2023 18:40
Publicat per jjroca, Epigrames



Ni escolto
el més sabut
ni ho noto
quan ve el ruc.


A la casa
de ponent,
mai treballen
de valent.


Una menja
per donar:
gran paella
i poc pa.


Al celler
de ca'n Ramon,
el vi és:
més fi, més dolç.


El blat i la palla,
arribant a l'era,
volen la batalla,
però sense guerra.


Quan el núvol
diu que sí,
creix al temps
que fa glatir.


Doneu-me pare
un xic de llum
que ací, dessota,
només veig fum.


Si m'estimes,
et diré
que llevar-me
no em convé.


Massa dubtes
porta el món
a resultes
de l'enyor.


A les hores
de tardor,
sento moure
tot el bosc.


Aquest arbre,
en fer-se vell,
com demana
anar a l'infern.


Amb el plat ben buit,
vénen els dimonis,
porten testimonis,
parlen de l'enmig.


Massa hores
de la nit,
venen totes
sense vi.


Com m'agrada asseure,
sense cap raó,
davant de la font
amb el goig de beure.


A la casa
del gegant,
la muntanya
és un pla.


Torna el sol
pel dematí,
vol glatir
o haver condol?


Quan les orenetes
diuen que se'n van
no sé perquè ho fan,
tornaran al vespre?


A la casa
del veí,
quan hi ha gana,
van a crits.


Massa jorns
sense tempesta,
massa festa
per a tots.


El més pobre
de la cort,
tot de sobte,
es queda sord.


A hora primera,
ha tornat el sol,
no porta cistella
ni es queixa del jou.


Na Maria
diu que sí,
ho sabia,
em fa patir.


La veïna
ja m'ha dit
que en cerca
un de més ric.


Com m'agrada
sentir el sol
quan traspassa
el carreró.


I la lluna
em contava
que, en ser nit,
se'n va de casa.


Compraré,
pel meu despit,
tot un goig
per a l'esperit.
 

Amb la passa tova
i un riure galdós,
treballar no em prova
ni lluitar tampoc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: