15 Octubre, 2023 00:36
Publicat per jjroca,
Epigrames
Sense males intencions
i demanant anar a plaça,
he de dir que tres són massa,
però dos potser en són pocs.
Com les plantes
del meu hort
s'esbatanen
quan hi ha sol.
Com les barques
de colors
es fan blanques
en ser a port.
Amb el vent
parlen els arbres,
són amables
si és fluixet.
Per demanar ni haig ull
i esbufego quan no toca,
diríem que soc tanoca
en escreix o a curull.
A la vora del camí,
el son passava,
com he vist que demanava,
com m'amago en el seu si.
Sense ganes de dinar,
passa l'estona,
de tant de tant, m'acarona
per si em pot ensarronar.
Si l'estiu se'n va
no vull el condol,
prefereixo el sol
un xic enfadat.
Sento el vent
de la follia
com aplega
cada dia.
Amb ben poca son,
com passen els dies,
un parell són bons,
d'altres sense mides.
A les voltes
de Nadal,
massa estrelles
al portal.
Em manca una fada
sense compromís,
és quan vaig a plaça
quan perdo l'encís.
No hi ha mosses
a la font,
massa homes
fan paor.
No crida el rellotge
des de bon matí,
no n'està per orgues
si és llarga la nit.
A la casa
de l'Albert,
quan hi ha gana,
ningú es perd.
Voldria saber,
dolça melangia,
quan l'hivern em crida,
perquè estic despert.
Na Maria
del meu cor
quan li parlo
com s'adorm.
És quan passo
pel camí
quan esclato
en un glatir.
Com passen les hores
a dalt del terrat,
el sol ha marxat,
ha deixat les ombres.
En ser a l'herbei,
esclata la tempesta,
es manifesta:
rabiosa, sense llei.
De manats
i pobrissons
en tots els prats
n'hi ha milions.
Les paraules fugen
rierol enllà
on viuen les bruixes
qui saben guanyar.
Us convido
a la presó
i us oblido
enmig la por.
El riu passa
sense seny,
va saltant
i va content.
Sorgiran les nafres
des de bon matí
en un cos mesquí
ben ple de fantasmes.
He sentit a dir,
lluny de l'establia
que si passa el dia
igual ve la nit.
Amb més ganes
que remei,
van les fades
cercant rei.
Afegeix un comentari
