01 Octubre, 2023 04:20
Publicat per jjroca,
Epigrames
Deixeu-me dormir,
sense massa pressa,
a prop la finestra,
amb llit i coixí.
Enmig somnis
i enrenou,
van els ornis
a l'engròs.
Mentre la patata
dintre l'olla bull,
va perdent l'orgull
de ser estimada.
Mai demano
per a mi:
llençar el pa
i vendre el vi.
Com cada setmana,
dilluns em desperta
amb la boca oberta,
farcida de gana.
No vull res més
que un tros de lluna,
minsa fortuna
per a un pagès.
Desplau la nit
plena d'enyorança,
el cor es cansa,
diu l'esperit.
En el passar,
suau, del riu
noto el caliu
com ve i com va.
A la platja plana
no dormen els pops,
demanen basarda,
la galerna i tot.
En el cant
de les roselles
sent el blat
dures tenebres.
I va la poncella
camí de la font,
com se sent promesa,
mig casada i tot.
En el riure
de les flors,
cal escriure:
pau i goig.
Quan aplega
la tardor,
la mestressa
encén el foc.
Les mil ombres
de la nit
parlen totes
sense crit.
Vull aprendre
la lliçó,
soc prou tendre
i menjo molt.
Cada fulla
d'aquest pi
no es poruga
perquè sí.
Prego, a estones,
al vent de dalt,
passen les hores
fins que se'n va.
Quan la barca
fa el singlot,
veig l'entrada
d'aquest port.
Em plau sentir
el so de la festa,
prop de la finestra,
sense res a dir.
Cavaller qui aplega
al si del castell
troba una princesa
qui no està per ell.
Em costa menjar
un cop per setmana,
és massa la gana
per a sestejar.
A la riba es plany
la més vella barca,
el mariner té traça,
però mai sap quan.
Com em deia
el meu amic:
L'avarícia
et farà ric?
I, si em toca
anar a ballar,
he d'anar
o fer el tanoca.
Na poncella
del meu cor
és més bella
quan no hi soc.
A la casa
del parent,
faig estança
un moment.
Mai demano
per a mi,
però em planyo
a mitja nit.
Afegeix un comentari
