Epigrames (CXIV)

01 Gener, 2023 05:42
Publicat per jjroca, Epigrames



No voldria
beure el vi
puix la bóta
em fa patir.


A la casa
del gegant,
cada fulla
és un enciam.
 

La Mariona
ha demanat
que, en una hora,
hagi marxat.


Com l'estimo
de valent,
en vol una,
li'n dono cent


Demano al batlle
una festa grassa,
em diu que li plau
i somriu quan passa.


A la vora 
del convent,
hi ha una mossa
qui no em veu.


Són massa les festes
per anar a ballar,
he comprat sabates,
no les puc pagar.


Quan parlava
amb el vent,
passà un núvol
i plogué.


Per a ser
un bon manyà:
cal aprendre
i no parar.


Pobrissó
mon caragol,
com es queixa
quan fa sol.


La formiga
com delera
quan no troba 
qui l'empenta.


Manta roses
del jardí
volen totes
venir amb mi.


Estimats veïns:
Cerco l'aventura
sense cap mesura,
prest per a gaudir.


Com la veig,
li he demanat,
no sé com ha contestat,
em sembla que malament.


Per ser pobre
i no guanyar,
menjo poc
i del que hi ha.


Morir, moriria,
puix demà em va bé,
el dia és lleuger
i la nit tranquil·la.


Posant-me a cantar,
el núvol com plora,
diu que sol es troba,
no se'n pot estar.


Quan la lluna vella
cerca el seu mirall,
hi ha terrabastall
en tota la terra.


Quaranta garlaires,
en el cel estant,
no deixen ni aire
ni cap pi plantat.


Al país
de meravelles,
les estrelles
fan de coixí.


Per dinar,
he demanat:
del que hi ha,
he fet salat.


A la casa
de ponent,
el que sobra
és la gent. 


No demano:
plata i or,
però l'amo
no hi és tot.


A l'ombra
d'un cargol,
no pertoca
prendre el sol.


Amb seixanta
queixalades,
no fa falta
ni mossades.
 

Com m'hauria
de casar,
mai faig via 
en festejar.
 

A les voltes
de la nit,
és quan ronden
enemics.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: