15 Setembre, 2022 08:21
Publicat per jjroca,
Epigrames
Les abelles a la mel,
els cargols tancats a casa,
quatre velles, a la plaça,
enllestint: terra i cel.
Seria el meu temps:
tancat d'enyorança,
però hi ha recança
per a massa gent.
Cent mil voltes
a la sínia,
porten totes
aigua a mida.
Per a aprendre
a ser pagès,
caldrà rebre
i no dir res.
Demano, a la terra,
prunes i albercocs,
però la prunera
diu que no hi sóc tot.
Al país
de meravelles,
no hi ha rei
ni sentinelles.
Com hauré
ben poca sort,
sec a taula
i no em moc.
A l'hora primera,
si el sol s'adorm,
pujo a la cimera
per a dir-li de tot.
Com la terra em porta
sense fer pagar,
no se'n sap estar
de fer el que toca.
Lluitava el pagès
amb la mula vella,
la mula no es queixa
ni guanya interès.
Han tocat les misses
pel pare mossèn,
de segur que ho sent
si prou fort el crides.
Caminava el vent
sense massa pressa,
vingué la tempesta
i fugí corrent.
El meu pobre caragol
al jardí estava,
massa nits passava
maleint el sol.
I quan torni primavera
he de fer-li un coixí:
roig com la rosella,
dolç com gessamí.
Al pare li he dit
que no vull feina,
hi ha una bona eina
però no l'he vist.
Em contava, dolç,
el pobre porquet
que el menjar no és bo
si, a resultes, creix.
La mossa m'agrada,
fa de bon parlar,
però es vol casar
i, llavors, s'enfada.
Quaranta dimonis,
a l'infern estant,
diuen: T'has fet gran
i caldrà que tornis!
No demano alegria
en el dinar
si, en el seu passar,
hi ha algú qui crida.
Manta mosses,
a la font,
parlen totes
d'enrenou.
Menjar pa i ceba
fa de bon passar,
però qui la menja
se sol queixar.
Trenta gossos,
a l'engròs,
va a mossos
per un os.
Si la lluna plena
demana per mi,
dieu-li que sí,
estaré de vetlla.
I quan sigui ric
vull una gran casa,
ben neta, tancada,
sense cap amic.
Afegeix un comentari
